24 d’abr. 2011

CONTRA EL VENT DEL NORD de Daniel Glattauer

Estem en un món virtual, blocs, xarxes socials, mails. Hi heu pensat. No, de debò, us heu parat a pensar que, quan ens fem comentaris, bromes i ens parlem als blocs i quan ens enviem missatges a part... ens anem agafant confiança, ens anem coneixent... i si estem dies sense contactar ens enyorem, ens necessitem una mica, o potser molt. Ens hem tornat addictes a persones que no coneixem, que formen part d'un món a part de la nostra vida quotidiana, de la nostra rutina, de la nostra monotonia...
Vist des d'aquesta perspectiva, aquest llibre resulta molt creïble: Un home rep més d'un mail per error d'una dona i amablement contesta per fer-li saber que s'ha equivocat d'adreça. I així comença una correspondència que els va creant dependència. Potser per què els permet ser més autèntics que en la seva vida real, tot parlant amb algú desconegut a qui segurament no veuran mai.
Et va enganxant igual que els enganxa a ells, mail rere mail. És com quan obres la teva bústia i desitges trobar-hi alguna cosa que t'alegri el dia, sense correu brossa, sense correus reenviats... A través de la correspondència dels dos protagonistes vas vivint les seves curiositats, les petites enganxades, les bromes, els desitjos... El joc de si s'haurien de trobar al mon real o no... 
Una relació totalment virtual i al mateix temps totalment real.
Diuen que és un llibre romàntic modern, però jo diria que Daniel Glattauer ha aconseguit un llibre interessant a dues bandes: homes i dones, per què cadascú es pot posar al lloc d'un dels dos protagonistes i seguir el fil des de la perspectiva que li agradi més. 
I tot i que el primer llibre té un final que podria ben bé ser definitiu, si et quedes amb més ganes hi ha una segona part: "Cada Set Onades".

10 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Hola, el llibre sembla interessant. Sí, és curiosa aquesta relació que s’estableix des de la xarxa. Suposo que aquest és un dels èxits d’aquest tipus de comunicació, et permet l’anonimat. Intentaré afegir-lo a la llista.

Fins aviat.

Elfreelang ha dit...

Sembla del tot llegible i llegidor!

Màgia ha dit...

Si una cosa té aquest llibre és que enganxa moltíssim independentment del perfil del lector. A mi em va agradar, és un bon entreteniment.

Assumpta ha dit...

Mmmm... interessant, molt interessant...

El porquet ha dit...

A mi em va enganxar a l'inici, però mica en mica es va anar desinflant (segons la meva opinió, eh?).

Al final crec que cau en un espiral obsessiu exagerat.

No és una mala història però crec que es podria explicar el mateix amb menys pàgines, la veritat.

Salut!

Montse G ha dit...

Ara tinc un munt de llibres pendents, però aquest l'hi afegeixo, m'ha agradat el teu resum i els comentaris. Mercés Tumateixa !

Ma. Rosa ha dit...

Noia, m'identifico totalment amb el teu comentari. Les meves amigues no són lectores i entrar en aquest món on trobo gent que té les meves inquietuds i us "escolto" parlar i comentar llibres per mi ha estat una gran troballa. M'apunto aquest llibre, estic segura que m'agradarà. Merci.

ALBA : ) ha dit...

La veritat es que tot un llibre ple de missatges i res mes pot ser molt interessant tot i que jo m'hen llegeixo un altre!!!!

ANNAFS ha dit...

No l'he llegit però sembla molt interesant. M' anoto la recomanació.

Jordicine ha dit...

Vaig llegir el primer i em va agradar força. El vaig trobar original. El segon el vaig descartar directament. Vaig demanar-li a un amic que l'havia llegit que m'expliqués el final, que era l'únic que em cridava l'atenció. Salut!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...