"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

28 de març 2011

SUNSET PARK de Paul Auster

Aquest autor aconsegueix amb els seus llibres que els ànims del lector pugin i baixin amb els personatges. Fa que compartim felicitat i tristor alternant els bons i mals moments. Això potser és degut a que els protagonistes son tremendament reals.
Els seus llibres no son dels que tot acaba sortint bé. Sovint, com en aquest llibre ens despulla uns personatges corrents amb problemes, amargures, també moments feliços... personatges que viuen envoltats de crisis (i qui no?), que volen tirar endavant i que com passa també en la vida real, es troben sempre amb dificultats noves, amb dubtes, amb males decisions... 
Ens alguns punts s'allarga en divagacions i llavors se'm feia una mica llarg, com quan parla sobre el beisbol.
SINOPSIS
El protagonista és fill d'un prestigiós editor i una actriu que els va deixar quan ell només tenia mesos. El seu pare va tornar a casar-se amb una vídua que ja tenia un fill.
Quan eren només uns adolescents, el noi perd al seu germanastre, les circumstàncies de la seva mort fan que la culpabilitat ompli la seva vida i canviï un futur prometedor per una vida itinerant fugint d'ell mateix. Cosa que evidentment resulta impossible.
En un punt d'aquesta fugida s'enamora d'una menor que, per molt madura que sigui, no deixa de ser una relació il·legal,  cosa que no li fa la vida més fàcil precisament i té que tornar al lloc de partida. 
Accepta compartir una casa ocupada per un amic i unes noies mentre intenta encarrilar de nou la seva vida. Posar-se en contacte amb la família, fer-se perdonar i començar de nou els estudis allà on s'havia quedat, i no cal dir-ho, la il·lusió de l'amor i l'esperança d'un futur millor.
Però les coses mai acostumen a ser fàcils...

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Auster, un valor quasi segur

Màgia ha dit...

Precisament me l'he acabat fa poc, m'ha agradat però en ocasions se m'ha fet pesat (com tu dius, els trossos del beisbol "costen de passar").

Estonetes ha dit...

La tinc pedent, com totes les d´este autor, no em pense deixar ni una.

XeXu ha dit...

Ara n'estic llegint un d'Auster i és ben bé com el descrius. T'hauré de copiar les paraules quan en faci la ressenya! Els personatges són del tot reals, tant, que costa pensar que és tot una invenció, sembla que escrigui de manera autobiogràfica, o el que algú li ha explicat.

Deric ha dit...

les parts del beisbol me les vaig passar una mica per sobre.
El llibre em va agradar molt excepte el final que vaig trobar del tot innecessari, està bé que no tots els llibres acabin bé, però han de tenir una lògica i a aquest no li vaig trobar

Ma Rosa ha dit...

D'aquest autor he llegit: La nit de l'oracle i La invenció de la solitud. Dues obres molt diferents. Sunset Park l'afegeixo a la meva llista de pendents, merci!

Assumpta ha dit...

Aquest l'ha llegit el meu marit fa poc... No li va agradar massa perquè n'ha llegit molts d'ell i al principi li agradaven molt, ara diu que ja li semblen tots iguals...
A veure si l'animo a que entri a deixar un comentari ell mateix :-)

jomateixa ha dit...

A mi també em sembla que els personatges de diferents dels seus llibres es repeteixen tot i ser diferents. Suposo que és per què en la vida real també estem molt repetits encara que no ens n'adonem...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...