"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

22 de març 2011

LA CASA CANTONERA de Sílvia Alcàntara

D'aquesta autora, que va debutar als 65 anys, ja havia comentat la seva primera novel·la: Olor de Colònia.
Aquesta nova història em va enganxar des del primer moment. L'he llegit d'una tirada.
Quan era petita les veïnes es reunien a l'entrada de casa nostra. Aprofitant la frescor que ofereixen les cases antigues fetes de pedra, cada tarda cosien i xerraven. Explicaven històries i embolics de poble. De vegades, quan els més petits ens trobàvem a prop, les converses estaven plenes de silencis i mirades que completaven les explicacions i que eren encara més eloqüents que les paraules...
Amb aquesta novel·la m'he sentit transportada en el temps, com una espectadora invisible d'aquesta història. Unes vides corrents, una casa de poble com tantes altres, uns fets corrents i terribles alhora.
Sílvia Alcàntara té la virtut de fer que els seus llibres estiguin plens de sentiments, passions amagades i misteris que es van desvetllant i et van sorprenent fins al final.

8 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Hola, jo la tinc en la llista dels meus llibres pendents. Olor a colònia em va agradar molt.
Fins aviat

Rosa ha dit...

La forma d'escriure de la Sílvia Alcántara m’entusiasma. "Olor de colònia" en va agradar molt, però amb aquesta, quedes fascinat només llegint la primera pàgina.
M’agrada molt el teu blog.

kweilan ha dit...

El tinc pendent també.

Assumpta ha dit...

A casa tenim "Olor de colònia", però no l'he llegit... potser que m'ho plantegi :-))

Estonetes ha dit...

Molt interessant, estava buscant algun llibre d´un autor en la nostra llengua per llegir a continuació.

Núria ha dit...

Friso per llegir-la, n'he sentit molt bones crítiques i estic a l'espera que m'arribi de la biblioteca. Sembla que promet molt!

ANNAFS ha dit...

La Sílvia Alcantara va viure a Pûig-reig al Berguedà. "Olor de colònia" em va agradar molt.La meva mare havia treballat en una colònia tèxtil i vaig veure-hi reflectides moltes de les coses que explica.
Estic desitjant llegir "La casa cantonera"

Judit ha dit...

I de sobte et sents que vius dintre la història, tot és tan familiar i tan proper. Les descripcions són breus i concises, però plantejades de forma que t´absorbeixen a l´instant!
M´encanta aquesta dona!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...