11 de març 2011

LA BICICLETA ESTÀTICA de Sergi Pàmies

La portada, una idea d'en Quim Monzó i "Studio Rudy Gómez". El títol, un simbolisme, quan ens recomanen que fem exercici, ens comprem un xandall i ens hi posem durant uns dies, després... una bicicleta estàtica amb tot el sentit de la paraula.
Diuen que son trossos biogràfics de l'autor, potser si o potser no... De fet quin és el llibre que no conté parts del mateix autor? Que no s'inspiren en experiències viscudes, escoltades... Quines històries ens mostren l'autor i quines ens mostren a nosaltres mateixos? El millor és llegir-lo sense buscar-hi res i hi trobarem un llibre amb reflexions plenes d'un humor irònic i alhora molt seriós.
La traducció al castellà d'aquest llibre l'ha fet ell mateix, segons va dir en una presentació, és una cosa que li agrada fer amb els seus llibres ja que, té l'avantatge de tenir fil directe amb l'autor.

6 comentaris:

Gemma Sara ha dit...

Em va agradar molt. És ironia, enginy, tendresa...

Sergi ha dit...

Tant Pàmies com Monzó no m'acaben de fer el pes, no sóc massa de relats, i amb aquesta escriptura particular, no m'hi acabo d'entendre. Però bé, sempre està a la recambra, que pot venir de gust.

Anònim ha dit...

en Pàmies és un paio molt agut, de fet, m'agrada més sentir-lo per la ràdio i tele, que llegir-lo

bon cap de setmana

Lluís Bosch ha dit...

Per primer cop m'he plantejat la possibilitat de llegir alguna cosa del Pàmies, després de veure clar fa molts anys que no m'interessava gens una prosa i un personatge que no tenien més mèrit que provar d'imitar Quim Monzó. No estic segur de llegir-lo, però que em plantegi revisar la meva mirada sobre Pàmies és tot un canvi que no puc passar per alt.

La Meva Perdició ha dit...

Vaig llegir el llibre fa uns mesos (reconec que abans no havia llegit res del Sergi Pàmies) i em va volar el cap. Pàmies és un mestre del relat curt. Ja el tinc classificat entre els meus autors preferits en la secció mental de: “idiota com pot ser que no coneguessis aquest autor?”

Per Nadal em van regalar “La Primera Pedra”, publicat l'any 1990. Una novel·la increïblement curta que es llegeix d'una passada, altament recomanable. (Investigueu si no la coneixeu) ^_^

Ma. Rosa ha dit...

M'agrada en Pàmies, el trobo genial. Em fa creure qualsevol cosa que m'escrigui... Fins i tot un embaràs que duri sis anys... Això va ser una passada!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...