"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

17 de gen. 2011

LA HORA DE LAS SOMBRAS de Johan Theorin

Tot i ser també d'un escriptor Suec, Johan theorin, aquest llibre és diferent als últims  nòrdics que he llegit i que segueixen estant tant de moda. Potser és que m'hi estic acostumant però aquesta novel·la m'ha agradat més.
Potser ha sigut perquè no ha volgut imitar els thrillers, policies, investigadors... Aquí el que porta el pes de la investigació és l'avi d'un nen que va desaparèixer fa molts anys i els seus amics jubilats.
En ocasions transcorre una mica lent, i de vegades l'avi és tant reservadament misteriós que fa perdre la paciència, igual com li passa a la seva filla, però el seu mateix protagonista ens diu: "sólo creo que es mejor contar las historias a su ritmo. Antes la gente se tomaba tiempo para narrar historias, ahora todo tiene que ser deprisa y corriendo..." i com ja et te intrigat, t'acostumes a seguir-lo i apa! fins al final.
El llibre alterna el temps actual amb el relat de la vida del principal sospitós. Quan arribes a la meitat del llibre, la cosa s'anima i agafa més ritme, perills, intrigues. Tot i que no és el primer jubilat que es fica on no el demanen (Mss.Marple...) es veu que no s'adona que això comporta molts riscos i més a certes edats i amb una greu malaltia reumàtica...
Al llarg de la seva vida, Johan Theorin ha estat un assidu  de l'illa d'Öland al mar Bàltic, d'on procedeix la seva família, i coneix molt bé el ric llegat que té l'illa en contes estranys i misteriosos. I com un llibre de misteri es considerat bo o dolent en gran part pel seu final, us diré que tot i que t'ho vas esperant, aconsegueix sorprendre't.
Al final de la novel·la hi ha també fotos sobre Öland, l'església, el cementiri... l'avi de l'escriptor...
SINOPSIS
L'avi estava preparant les xarxes per anar a pescar, l'avia s'havia endormiscat.. Al nen li va semblar un joc divertit escapar-se una estona per jugar. Era petit, tot just sabia cordar-se les sandàlies, però ho va aconseguir i també va aconseguir saltar fora del jardí. tot valent va tirar endavant. Hi havia boira, no sabia cap on anar i es va trobar algú...
Molts anys més tard una d'aquelles petites sandàlies fa que l'avi i alguns amics es posin a investigar. La mare torna al poble per retrobar-se amb records dolorosos que no han deixat de turmentar-la. Allí trobarà una mica de pau per deixar de torturar-se. Anirà perdent l'encartonament que ella mateixa es provocava amb la beguda i les pastilles per enfrontar-se a la veritat del que li va passar al seu fill.
El llibre va repassant la vida del principal sospitós, que suposadament estava mort i enterrat quan el nen va desaparèixer. 
Estava realment mort o tot havia sigut una farsa.
Es va trobar aquell dia amb el nen o havia sigut una altra persona.
Realment va ser un assassinat o el nen s'havia ofegat i només eren hipòtesi d'un jubilat i els seus amics per sentir-se encara vius, útils...
Si ho voleu saber l'haureu de llegir.

9 comentaris:

Jordi ha dit...

Ei, no te mala pinta, no? Me l'apunto! Si més no, això de l'avi investigador m'ha cridat l'atenció.

Assumpta ha dit...

Estic al·lucinant... No pel llibre, no... sinó perquè he anat llegint i llavors he clicat l'enllaç que hi ha al final i que posa SINOPSIS i he descobert un altre blog!! (jo ja sabia que tenies els dels Jocs i tal... un altre dia vaig descobrir el de les entrevistes) però quan he acabat he dit "ai, mira, aquí posa "ESCRIPTORS", clico al damunt i... tatxiiin, la biografia de l'autor d'aquest llibre...

És com un blog que té blog-fillets perquè, en un atac de curiositat, he anat al teu perfil a veure si sortien tots... i... no!! només surt el blog-mami... :-))

En fi... també he descobert que tens les etiquetes en forma de seccions, amb imatge pròpia i tot... en fi, que m'he entretingut una bona estona passejant-me per aquí :-)

En quant al llibre... La veritat és que darrerament tot em sembla suec hehe... i jo que ni he llegit aquella trilogia que tothom coneix, la dels homes que no estimaven les dones o quelcom semblant :-)

Però bé, aquest, amb un avi de protagonista potser pot estar bé :-)

Mone ha dit...

El poso a la meva llista d'espera ! a mi em te molt enganxada la novela negra, especialment la nórdica.

Màgia ha dit...

Jo no vaig tenir prou paciència i la lentitud de la trama em va superar, vaig abandonar-lo abans d'arribar a la meitat... però suposo que si hagués fet un esforç hi hauria trobat la gràcia, però la llista de pendents pesava molt i amb aquest no avançava...

Gregori Samsa ha dit...

Estic d'acord, tota història té el seu ritme.

No he llegit res de Theorin, de fet, ni el coneixia. En prenc nota.

salut i peles

jomateixa ha dit...

Assumpta, gràcies per entretenir-te en el meu bloc's. està fet així per que tingui estructura de web, amb una pàgina principal i els seus complements... però gratuïta, jeje.
Aquesta novel·la, res a veure amb la trilogia.

Aris ha dit...

Me l'apunto per llegir...
escolta, al meu blogroll surt una entrada teva del zoo de'n Pitus, però quan la clico sempre acabo aqui...es normal? Potser la vas eliminar? salutacions....

jomateixa ha dit...

Aris, coses de la data, si vols mirar l'entrada ja la tinc on havia d'anar.
Si mires als logos: juvenil, poesia, novel·la, històric, crim i misteri, cuina... podràs veure totes les entrades d'altres temes.

Aris ha dit...

gràcies

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...