Els seus llibres son diferents, diferents de què, no ho sabria dir, però son realment Albert Espinosa. Va passar deu anys lluitant amb el càncer i el va vèncer. Quan li van dir que estava curat va decidir que havia d'ensenyar el que ell havia après: a viure.
Quan algú es mor son els que l'envolten els que ho pateixen, però quan algú no sap viure, no sap aprofitar el que té al seu abast... Això és el pitjor.
Els seus llibres, guions, pel·lícules, reflecteixen aquestes ganes de viure i ens mostren els hospitals i els seus "habitants" d'una manera diferent a l'habitual. A El món groc ens va donar la seva versió de com viure la vida. Ens va voler ensenyar una filosofia que ell va cursar durant la seva malaltia. Ara podrem aprendre també molt de la sèrie que es va estrenar a TV3 el passat dilluns, que té molt en comú amb aquest llibre: Polseres Vermelles.
Podeu llegir-ne més a Magazine.cat
.
7 comentaris:
He vist que molta gent de la catosfera ha llegit i comentat aquest llibre. Els comentaris, en general són bons, tot i que hi ha de tot... Cada vegada tinc més curiositat per llegir-lo :-)
La sèrie vaig veure que l'anunciaven però, la veritat és que actualment no miro massa tele :-)
Jo el vaig llegir l'any passat (i comentat en un post de final d'amy). La veritat és que és un llibre que a mi no em va acabar de convèncer. La història de superació és brutal, però explica, precisament un món tan propi i muntat d'una manera que jo no m'acabava de creure la història (i no dic que no sigui veritat, eh?).
Vaig veure el primer capítol de TV3 i la veritat és que, de moment, em va agradar força.
A mi la teoria dels grocs em va encantar! Vaig possar nom a un col.lectiu de persones que no sabia ben bé on col.locar-les. No són amics, no són coneguts, no són amants, no són família, però t´omplen i et fan bé. Els grocs... Com m´agrada que arribi un groc a la meva vida!
Per cert, la sèrie em va agradar. Va ser la meva filla qui me la va fer mirar, i crec que està molt xula. Davant de tot allò, et sents un afortunat i et pares a donar gràcies...
Ho vaig veure primer jo, per si era massa trist o depriment i ho vaig gravar. L'endemà ho vaig ensenyar als meus fills (nen i nena) i els va agradar molt.
Segons ells mateixos, no se'n volen perdre cap!
Reconec que aquest Espinosa és un paio genial, però les seves històries no m'agraden. No hi puc fer més.
Jo també he vist que la sèrie ha tingut molt bona acollida, un munt de gent la recomana! Però jo ara per ara estic molt saturada de l'Espinosa i també em cansa, perquè les històries són molt semblants i repetitives, encara que estiguin carregades de força per sobreviure... Si de cas, deixaré la sèrie per més endavant.
Publica un comentari a l'entrada