26 de nov. 2010

LA CAIGUDA DELS GEGANTS de Ken Follett

Pesa 1,400kg.
Té 1012 pàg.
Bé, ja us podeu imaginar que és complertet, complertet... No se ni per on començar. Quan vaig veure que al principi del llibre hi havia varies planes de guia de personatges em vaig posar les mans al cap. Ken Follett però, sap com anar introduint els protagonistes perquè el lector els vagi incorporant lentament i amb naturalitat i no suposi cap problema a l'hora de recordar-los.
És tota una lliçó d'història explicada des del punt de vista de famílies de tots els països implicats. Això ens dona una perspectiva fantàstica a l'hora d'entendre com ho van viure des de les diferents cultures i també des de les diferents classes socials.
Amb tanta voluminositat no es podia quedar pas només en un gran llibre històric, hi ha també romanticisme, sensualitat, intrigues polítiques en grans quantitats i guerra... Donat que tracta de la primera guerra mundial hi ha molta, molta guerra. Potser les tàctiques militars, la descripció de l'armament, etc. és el que se m'ha fet més pesat, però com ha volgut ser fidel als fets, suposo que no es podia saltar una descripció tan detallada de les batalles, encara que a mi m'agrada molt més les parts més personals.
Tampoc hi podia faltar la força de les dones. No em canso de dir que en els llibres de Ken Follet, tot i que hi ha protagonistes masculins i femenins, les dones que hi surten solen ser molt fortes i gairebé sempre acaben tenint molta influència en els les seves històries.
Com ja s'ha dit aquest és el primer d'una trilogia: la primera guerra Mundial, la segona guerra Mundial i la guerra freda... En la segona part és possible que ens trobem amb els descendents de la primera novel·la. També hi entrarà un país que en aquesta primera no ha tingut cap paper. L'autor va dir que en la segona novel·la es parlaria també de la dictadura Espanyola.

8 comentaris:

Pilar ha dit...

És una de les lectures que tic en curs. M'agrada el que estic llegint. Ho assaboreixo a poc a poc, tractant d'endinsar-me en èpoques i paisatges.

Garbí24 ha dit...

Uff un totxo així em fa una mica de mandra, però reconec que ha d'estar bé, suposo que en aquests casos la moda si que importa o si més no imposa.
Per cert, crec que el dimarts t'arribarà un paquet....;)

Màgia ha dit...

M'agrada Ken Follet, però em fa una mica de por començar aquesta obra perquè guardo un bon record de les seves obres anteriors i temo trobar-me amb una obra que no satisfagui les meves iniciatives. Tot i això, la teva ressenya m'anima a endinsar-me en aquesta obra, sobretot perquè sembla que no li falta de res!

Mireia ha dit...

Encara no l'hem comprat pero és fàcil que acabem fent-ho. Després del rebombori de la seva publicació no n'havia vist cap resenya encara, la teva és la primera

Mr. Aris ha dit...

Els pilars de la terra em va agrada molt i no em va costar llegir, ara, la segona part (un mon sense fi) no vaig passar de la meitat, se'm va fer una pal.
Aquest "La caiguda del gegants" l'has llegit tot o encara ho estàs fent?

jomateixa ha dit...

Aris, l'he llegida tota i probablement també et quedis a la meitat. Reconec que vaig estar temptada de saltar-me la part de les batalles, estan contades de manera massa detallada i son les parts del llibre que se'm van fer més pesades.

Garbi, el teu serà el pròxim, ja l'he començat... em farà il·lusió rebre un paquet...;D

zel ha dit...

A mi m'agrada molt com escriu aquest home, quan tingui temps,el llegiré, evidentment!

L'Escrividor ha dit...

A mi me'l va regalar l'amic invisible. "Los pilares de la Tierra" em va agradar, però aquest em fa una mica de mandra, però la teva ressenya m'ha agradat. Com que tinc altres títols fent cua, espero que m'arribi la inspiració per començar-lo.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...