12 de nov. 2010

FACEBOOK... TWITTER...

Bé, alguns amics i parents, em diuen que hauria de celebrar aquests 3 anys de bloc amb Facebook.
Crec que això necessita una reflexió. Hi vaig fer una ullada fa cosa d'un any, però vaig decidir que em calia tenir més temps per fer tantes coses... Família, feina, amics del bloc, amics del facebook, amics no virtuals... com diria el refranyer "qui molt abasta poc estreny", i un o altre acaba protestant perquè no li has fet cas...
Es veu que estic carregada de punyetes, que no n'hi ha per tant, i tots els que m'envolten i van caient. Però quan veig algunes coses com aquestes... bé, no ho sé. Així que he pensat que deixaré anar la pregunta... Matins punt si.... ai no, que aquesta no era...
Què... Facebook SI o Facebook NO
I... millor Facebook o millor Twitter...o millor...? 

23 comentaris:

myself ha dit...

Bufff quina atabalamenta! Jo tinc facebook però no hi entro gaire, de twitter no en tinc i no tinc cap ganes de tenir-ne.
Ja tinc prou feina amb el messenger i el bloc. I ja gasto prou temps a internet com per encara gastar-ne més.
Molt bona la imatge!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Doncs jo et diria: Depèn. Depèn de perquè el vulguis. Tot és relatiu. Jo tinc Facebook i tinc Twitter i els faig servir i em van molt bé. Ara, no hi cerqueu gaire informació ni fotos personals.

McAbeu ha dit...

Jo fa uns tres mesos que vaig tornar a activar el meu Facebook. Em va passar com a tu, vaig crear un compte fa més d'un any però no li vaig veure cap utilitat per mi i ho vaig deixar córrer.
Aquest estiu vaig necessitar estar al cas d'un esdeveniment i la única manera va ser per Facebook, així que vaig tornar a activar el meu compte i ja no l'he desactivat.
Hi he connectat el meu blog, perquè els meus posts es publiquin automàticament al meu mur de Facebook. Per tant no em dóna gaire feina i és una manera d'obrir-se a altres coses que mai està malament.

Sergi ha dit...

Doncs jo dic que facebook és el dimoni i que l'haurien de prohibir. De fet, el que haurien de prohibir és l'accés a les persones, perquè com a eina està bé, igual que el twitter. El problema és que el 99,9% (i potser em quedo curt) de gent el fa servir única i exclusivament per tafanejar. I aquí no hi entro, amb mi no compteu.

òscar ha dit...

Al Twitter aquest no hi jugo. Ara, al Facebook hi he caigut de quatre grapes.

Punt sí, punt sí!!! :)

Assumpta ha dit...

Matins.NO

No, no, vigila... t'ho dic de veritat i no t'enganyo, conec dues persones que estan ben enganxades, s'hi passen hores!! Si les veiessis!!... al principi anaven amb compte "només per amics" i poc a poc han anat agregant a "amics dels amics" i ara tenen a gent que no coneixen de res...

Assumpta ha dit...

Ah i de twitter no conec massa coses, però em sembla que és per anar posant ximpleries (amb tots els respectes per qui en té) tipus:

"Avui plou i havien dit que faria sol"
"Ara vaig a preparar-me alguna cosa per sopar. Quina mandra"
"La meva companya de feina és molt pesada"
"
Res com un blog!! tenir-lo, mimar-lo, anar-lo actualitzant... ;-))

Qui té blog i feisbuc... acaba mig abandonant el blog... actualitza poquíssim, només visita als companys blogaires cada cinc o sis posts... una llàstima.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Assumpta, discrepo absolutament.

Jo tinc blog (bé, blogs), Facebook i Twitter i encara tinc temps de penjar algun vídeo al Youtube de tant en tant i de fer moltes altres coses. :-)

Ah!, i tot això sense desatendre les criatures de casa, ni els amics, ni les passejades per Vallromanes que són una delícia.

Amés: què té de dolent poder arribar a conèixer gent que no coneixes a través del Facebook?

I si hi ha gent que és això el que cerca, a banda de moltes altres possibilitats?

Ja dic: depèn. De cadascú, del que cerqui, del temps i les ganes que tingui.

Assumpta ha dit...

VÍCTOR, discrepo.

Recordo que una vegada em vas explicar que el teu pare era científic i que t'havia clonat... així que en realitat SOU TRES (ho recordes? va ser en un comentari al teu blog) per tant, tu (o "vosaltres") sou tres Víctors i, clar, tens molt més temps :-)


Les persones "no-clonades" que tenen feisbuc s'obliden dels seus companys blogaires, expliquen coses al feisbuc que després s'estranyen que tu no sàpigues perquè s'han oblidat d'explicar-ho als que no en tenen... en fi...

Matins.No, Matins.No, Matins.No

Mr. Aris ha dit...

jo el facebook només el faig servir perque tenim un equip de basquet i d'aquesta manera ens possem d'acord per l'hora, dia i lloc del partit. Després tothom hi penja les fotos. Ara, vaig borrar tota la meva informació, any de neixement, treball etc i vaig borrar les fotos de la meva dona i de la meva filla, quan per questions de feina va haver-hi un problema i una persona va decidir fer servir les meves dades per posar-me nerviós.

Garbí24 ha dit...

Mira, jo si tinc feisbuc però només agrego a qui conec dels blocs o gent que conec en persona. Perquè serveix? doncs per escampar més el bloc, et llegeix gent que son amics meus i no tenen bloc. Jo entro faig una ullada del que corre per la xarxa i tanco. Com a molt deu minuts al dia. Ara fa pocs dies em va servir per estar en contacte amb la meva neboda que estava a Indonesia. Va bé però no es pot abusar...com tot.
La pólvora i la roda son grans invents, tot i que son la base de gairebé totes les armes......

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA, discrepo. ;-D

Reconeix que l'afirmació "Les persones ... que tenen feisbuc s'obliden dels seus companys blogaires", és una generalització una mica exagerada. :-))

Com he dit abans, jo fa uns mesos que en tinc i l'ús que en faig és exactament com explica en GARBI24. El dolent no són les eines és l'ús que en fem d'elles.

Josep M Solé ha dit...

Del twitter no en tinc ni idea, però del facebook en puc parlar. És una eina de comunicació a distància prou útil, jo el faig anar per quedar amb els que vam estudiar fa deu anys que no sé ni on paren, o per passar-nos les fotos d'aquell sopar que no portava la càmera... però bueno, no ha de ser res més que això, no ha de substituïr les visites al cafè del poble o les excursions o les bicicletades... és el que penso!

Josep Lluís Rodríguez ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

Veus el que ha dit ARISTOFELES? Va haver d'esborrar les dades personals perquè algú ja en feia mal ús...

Mira aquest post:

http://abogadaenbcn.blogspot.com/2010/10/cautela-per-aquests-mons-de-blogs-i-fb.html

Ara bé, sempre hi ha gent molt centrada com en MAC i en VÍCTOR i els seus CLONS (hehe) que en saben fer un racional, però són minoria. Ja et dic... jo només conec en MAC i els PÀMIES :-DD

Moltes de les coses que la gent diu "per comunicar-me amb els amics"... ostres, que no hi ha el Correu electrònic per això??


Matins.No, Matins.No, Matins.No
Matins.No, Matins.No, Matins.No
Matins.No, Matins.No, Matins.No

(Disculpa el comentari esborrat amb el compte del meu marit... era jo mateixa, és que ell és molt nou amb això dels blogs i tot just acaba de fer un post i l'he ajudat amb el tema de les imatges i m'he oblidat de canviar-me la personalitat hehehe)

Màgia ha dit...

Jo sóc de Facebook, però quan he llegit l'entrada del blog que linkes m'he posat a reflexionar sobre tot plegat...

jomateixa ha dit...

A estones m'esteu convencent i a estones m'esteu acollonint...

onatge ha dit...

Hola, de moment noe stic a cap comunitat virtual..., mentida estic al facebook amb un pseudònim perquè una filla està fent un Erasmus, però no en sóc partidari, de tota manera sembla que els qui no estem a ca xarxa o comunitat, som els rars... Visca la raresa. I com tu molt bé dius i descrius, tot hi és possible...

Des del far una abraçada amb barretina.
onatge

Anònim ha dit...

El Facebook és una bona eina per a fer arribar a més gent els escrits. Només cal no posar-hi gaires dades personals, només allò just que no impliqui en res (ni tan solss fotografies) i mitjançant una aplicació tot el que escriguis al bloc de forma automàtica va al Facebook. Ho trobo pru interessant.
Al twitter no hi he trobat encara gaire utilitat.

jomateixa ha dit...

He decidit que... continuaré reflexionant...

Mr. Aris ha dit...

jo vaig ferli un perfil al meu periquito al facebook per veure com anava tot, però em vaig equivocar a les eines i vaig possar que volia "relacions" i em van inundar de missatges de noies de l'Est. Fins que vaig descobrir com desactivar-ho estava espantat.

jomateixa ha dit...

jejeje, el periquito devia estar content, havies d'haver especificat el tipus de relacions... avícoles!

MPG ha dit...

Com tot, sino es va amb compte és perillós (igual que dir per telèfon a un senyoreta que no pots atendre-la perquè surts de casa....). Tampoc cal veure dimonis a tot arreu. Només ser coherent. El que és cert, que totes aquestes xarxes socials volen temps, i el que hauries de pensar és si vols nous canals per difondre el teu bloc.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...