Ja he dit altres vegades que les novel·les nòrdiques no m'acaben de convèncer... però al llarg de les 558 pàgines t'hi vas acostumant i et centres en la història. Confesso que la curiositat pot més que les preferències i finalment m'hi vaig enganxar.
En alguns moments et perds i penses, quan li va dir això? o com és que no li explica allò? Després resulta que si que se suposa que ho ha dit, i deu ser que aquests diàlegs han passat "fora d'escena"...
En alguns moments et perds i penses, quan li va dir això? o com és que no li explica allò? Després resulta que si que se suposa que ho ha dit, i deu ser que aquests diàlegs han passat "fora d'escena"...
Un llibre amb bon ritme, on hi podem trobar una mica de tot: assassinats brutals, segrestos, maltractaments, malalts mentals... Una mica angoixant tot plegat. Suposo que com el llibre està escrit a dos mans tenien molta quantitat d'idees i potser per no discutir... "jo vull assassinats"... "doncs, jo segrestos"... "Bé, doncs posem-ho tot..."
El llibre et va deixant malestar des del primer moment, els successos que van passant semblen relacionats, et porten per camins d'investigació diferent i sospites de tot i res et porta enlloc. El que en principi semblava ser obra d'una mateixa persona, no té res a veure, però al final les diferents investigacions es tornen a unir i...
Suposo que no enteneu res, d'això es tracta, i aquest cop tampoc faré sinopsis sinó el llibre perdria tot interès.
Personalment prefereixo els thrillers americans o anglesos, però ja que els nòrdics estan de moda, aquest seria una bona recomanació.
6 comentaris:
Ostres, jo llegeixo això "assassinats brutals, segrestos, maltractaments, malalts mentals" i ja sé que no m'agradarà :-)
Els llibres que fan patir... uissss
Estic llegint La dona de Verd que l'autor es Islandes i es veritat, es aquest aire.
Donc jo soc tot el contrari, a mi m'agrada més l'estil de novel.la negrfa que fan els nous (i no tant nous) autors nòrdics. Aquest no el conec, m'el apunto !
El tinc a la pila de pendents, a punt per ser llegit. Bona ressenya!
Hola, ara ja m'he fet assídua.
Jo també en vaig fer una ressenya d'aquesta novel·la. Em va semblar una mica massa extensa.
Us envio l'enllaç.
Per cert, Aristofeles, amic. També t'envio el de "La dona de verd", que també vaig ressenyar ja fa temps.
Una abraçada a tots.
http://alombradelcrim.blogspot.com/2010/05/lhipnotitzador-de-lars-kepler.html
http://alombradelcrim.blogspot.com/2010/01/la-dona-de-verd-darnaldur-indridason.html
bonissim despres de millenium in dels millors d'aquest genere
Publica un comentari a l'entrada