"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

25 d’ag. 2010

CRIMENES IMAGINARIOS de Patricia Highsmith

Aquest estiu, tot viatjant pels blocs vaig veure al blog de l'Assumpta un comentari sobre un llibre de Patricia Highsmith, això em va fer venir ganes de rellegir-me algun dels llibres que tinc d'ella. També vaig llegir a BloGuejat un article sobre els plagis, i mira per on que el llibre que vaig triar per llegir "Crimenes Imaginários" tenia molts punts en comú amb Wilt. Tot i que cada escriptor ho tracta de diferent manera i el final divergeix, el tema base es el mateix: el desig de matar la dona, que porta al marit a imaginar-s'ho tant que es veu amb seriosos problemes.
D
iuen que en els seus llibres Patricia Highsmiht es basa en el que qualsevol persona, la més normal del mon mundial, en un moment donat i si les circumstàncies hi col·laboren, pot arribar a convertir-se en un a
ssassí/ina. En els seus llibres no és tan important l'argument detectivesc com la psicologia dels personatges. El que pensen, el que senten, la transformació que van experimentant al llarg del llibre...
N'he llegit uns quants d'aquesta autora i la veritat és que em provoquen angoixa. Potser és que penso com ella i també crec que qualsevol de nosaltres podria perdre l'autocontrol que ens imposem per conviure amb la societat. Crec que si molts de nosaltres escrivíssim el que el nostre subconscient ens fa somiar alguns cops, potser els llibres que en sortirien serien més terrorífics que els del Stephen king (almenys els meus).
He trobat aquesta foto artística de l'A
utora i crec que resulta tan inquietant com els seus llibres. Cliqueu per veure-la millor.
Què...? Ah...! que teniu curiositat per saber qui va plagiar a qui? Bé, no en direm plagi, només direm qui es va inspirar en qui? O no... que les casualitats també existeixen. Wilt el van publicar el 1976 i Crimenes Imaginarios el 1987...

5 comentaris:

SM ha dit...

El tema és bastant universal, com tothom que s'ha casat deu saber ;-). Però no descartis que "s'inspirés" en Wilt. De la Highsmith sempre m'han agradat molt els Ripleys.

Mireia ha dit...

Tens raó , la foto és bastant inquietant. N'he llegit, com SM, els Ripleys i no sé si tots

Vicent Terol ha dit...

M'agrada molt eixe llibre, i Highsmith en general. Molt psicològica, sempre. Com Simenon, del què estic llegint -acabant- 'La neu era bruta'. O com Poe...

M'agrada la forma en què has recordat la novel·la i l'autora.


Salut!

Mone ha dit...

Llegint el teu comentari m'han vingut ganes de tornar a llegir aquesta autora, m'agraden les novel.les policíaques amb transfons psicològic, buscaré Crimenes Imaginarios.

Assumpta ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu... el que ella explica són més aviat conflictes psicològics.

Després de llegir aquell que vaig comentar al blog en vaig llegir un altre de relats (que no vaig comentar perquè era una traducció nefasta i crec que el van publicar sense passar pel corrector) i alguns eren esfereïdors... tot i així em va agradar ;-))

Interessant aquest tema dels plagis...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...