"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

12 de maig 2010

UNA FAMÍLIA FORA DE SÈRIE de Sílvia Soler i Guasch

És d'aquells llibres que es llegeixen ràpid, ràpid. L'he llegit en una tarda ((que duri tan poc un llibre, resulta car)), però m'ho he passat molt bé. Està contat pim-pam, pim-pam, ara la Maria ara l'Oriol i això fa que veiem les dues perspectives de la situació en que es troben.
Tot i que els protagonistes estan separats, no necessàriament és un llibre destinat a aquests lectors. Jo no ho estic i m'he divertit força.
Els problemes d'aquesta parella son habituals i força seriosos, però l'autora en treu importància al tractar-los amb un to desenfadat, tot i que conserva totalment la perspectiva realista de les situacions. L'única cosa que m'ha semblat una mica utòpica és que tots els "ex" s'avenen més que bé, i això no és tan habitual. Encara que si continuem pel camí actual, és possible que ho acabi sent, per què la majoria de famílies seran tant diverses com les del llibre.

7 comentaris:

SU ha dit...

La veritat és que la Sílvia Soler es mou bé en el terreny de la ironia...

Els seus 39+1 i altres (em sembla que a l'origen d'aquest) són divertits i estan ben escrits.

Bona ressenya, gràcies!

SU

kweilan ha dit...

Me l'apunto. Pel que dius ha de ser molt entretingut.

Josep ha dit...

Sílvia Soler? Si hem de tindre en compte les seues col·laboracions en diaris, el llibre ha de ser una merda ben grossa.

O és d'eixes autores especialment enzes que, en comptes d'aprofitat les columnes d'opinió per a agradar el lector i promocionar-se, les escriuen amb presses i sense ganes, i fan que molts lectors —com jo mateix— passin d'ella?

jomateixa ha dit...

Josep frena que vas embalat.
És el primer cop que llegeixo aquesta autora, i després de la teva opinió, hauré de llegir-me algun d'aquests articles que dius...

viu i llegeix ha dit...

doncs jo dec ser una mica enze, ja que la trobo ben divertida a la Silvia Soler.

families diverses i variades... jo tinc 3 germans, 4 excunyades i 3 cunyades. El munt de nebots propis i postissos ja és un embolic de primera. I si, l'humor és la única manera d'agafar-ho.... potser li regalaré a ma mare, per que vegi que la seva familia no és tan estrafolaria com ella es pensa

bajoqueta ha dit...

Ja conec altres llibres de l'autora, i van molt bé per passar l'estona sense haver de concentrar-se gaire. Ja el tenia apuntat que va sortir a la tele a Sant Jordi crec :) Segur que és molt divertit.

Anònim ha dit...

Jo el recomano, és un llibre entretingut per passar l'estona. No és el llibre de la meva vida, però he gaudit llegint-lo, a més és curt i amb un tres i no res està acabat.
IL

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...