En vaig parlar fa poc aquí, avui el puc comentar millor, per què ja l'he llegit.Quan veiem a les noticies aquells nens armats, mirant la càmera amb una barreja de ràbia i curiositat infantil, se'ns estreny el cor, però ens dura un sospir. Un parell de noticies més i ja pensem en una altra cosa. Tot ens cau molt lluny i amb la distància perd realitat.
Aquest llibre ens transporta a un altre mon, lluny de la protecció i seguretat que nosaltres donem i exigim per als nostres fills. Ens mostra uns fets que ens esgarrifen, que existeixen però que no volem veure, és més fàcil mirar a un altre lloc, canviar de cadena, tancar els ulls.
Jo tinc dues nenes d'edats similars a les dels protagonistes i de tan en tan parava de llegir, com en les pel·lícules de por quan tanquem els ulls en els moments de més terror. Aquests llibres que ens recorden que no tothom viu tan be com nosaltres, cal que hi siguin i a més dels lectors habituals, cal també que els llegeixin els adolescents. Ells, que pateixen per quin pentinat és el més modern, per la roba, complements, grups d'Internet, que no es quedi el mòbil sense bateria o el món es pararà...
Quan l'hageu llegit i tanqueu el llibre, no oblideu que No és ficció.
Premi Columna Jove 2010. Web del llibre, aquí.
2 comentaris:
Imperdonable que no m'hagi fet seguidor d'un bloc de crítica literària com el teu. Ara mateix ho arreglo :)
D'elles n'he llegit Iskander.Res a veure amb aquest, fa pinta de ser molt dur
Publica un comentari a l'entrada