Un home amb un passat ennegrit i ple de cendra i amb un futur inexistent que segueix caminant pel seu fill. Un nen que viu entre la por i el terror, però que malgrat tot el que els va passant segueix sense perdre les ganes d'ajudar als demés.
Sense adonar-te'n et va absorbint, pateixes amb ells i, com ells, també et preguntes si no seria millor rendir-se i desaparèixer.
A cada "d'acord" del nen, quan entén alguna cosa més, "d'acord" quan encaixa una por més, "d'acord" quan aguanta una mica més... el cor se't va estrenyent. L'autor et fa perdre l'esperança i te la fa recuperar constantment acompanyant les situacions i els estats d'ànim dels protagonistes.
Suposo que el vaig llegir ràpid per què em costava deixar de saber que els passaria, com se'n sortirien... El vaig llegir en dos dies.
Veure una pel·lícula quan ja has llegit el llibre és sempre diferent de veure-la si no en saps res. No pateixes tan per què ja saps com es resoldrà cada entrebanc del camí.
Algunes escenes resulten diferents, al llibre es veu més l'interior dels personatges. Tot i que la pel·lícula no està malament, em va agradar molt més el llibre.
3 comentaris:
M'han dit que és un llibre molt dur, i la teva ressenya ho confirma. Tot i això, em crida l'atenció i el tinc pendent. Gràcies per l'apunt!
Sí que és dur sí... jo el vaig llegir fa dos anys i li vaig regalar a mon cunyat perquè sabia que li agradaria. Es va quedar molt sorprés de lo que l'havia angoixat...
La peli no sé si tinc ganes de vore-la... com sempre m'agrada quedar-me amb el llibre :)Però no ho descarto.
Tot i ser angoixant, atrapa. Tenia la sensació que la novel·la era una línia recta de color gris, només amb un punt taronja. l'he recomanat molt perquè va agradar-me. I també prefereixo quedar-me amb el llibre, encara que facin peli.
Publica un comentari a l'entrada