25 de gen. 2010

CREPUSCLE de Stephenie Meyer

Són quatre llibres cent per cent Romàntics. Adolescents, bandes rivals, dos joves enamorats de la mateixa noia, i un munt de moralitat: Diàlegs intensos amb molta sensualitat però poc sexe explícit, defensa de la virginitat, del matrimoni, i No a l'avortament.
Si heu llegit els llibres potser direu: "on surt tot això?"; potser si que he filat massa prim analitzant el doble sentit dels llibres... Tot això sembla passat de moda i en canvi l'autora ha aconseguit que siguin best sellers, com s'ho ha fet?
Bé, resulta que les "bandes" son vampirs i licantrops, encara que ha reescrit els mites i tots van a l'institut com si res. Els vampirs poden passejar-se tranquil·lament sempre que no els toqui el sol directament, però si això passa no es desintegren ni res d'això, simplement semblen àngels de tant com brillen... Els homes llop, de fet tampoc son això, son metamorfs, o sigui, que es transformen quan i on volen, sense tenir res a veure amb la lluna, i no ataquen a les persones, de fet estan destinats a defensar-les.
Pel que es veu l'autora ha trobat la combinació ideal de romanticisme, violència, lluita, intriga i fenòmens sobrenaturals. Els llibres enganxen, i malgrat que algunes escenes les allarga un pel massa (potser sóc jo, que de vegades sóc massa impacient), es llegeixen amb rapidesa.
Les pel·lícules, com en moltes altres ocasions, es queden curtes. Això de que una imatge val més que mil paraules no sempre passa quan un llibre té tantes paraules, pensaments...


4 comentaris:

Màgia ha dit...

Els llibres han tingut molt ressò, però crec que caldria fer referència també al doble sentit que hi atribueix l'autora. Coincideixo amb tu, es llegeixen ràpid, encara que jo no els vaig trobar tant fantàstics com tothom diu.

jomateixa ha dit...

Potser si llegim la seva biografia trobem el motiu d'aquest doble sentit.

captaire ha dit...

Només he vist la primera pel·lícula, i no n'he llegit cap llibre, però sí que vull dir una cosa:
L'altre dia comentàvem la nova adaptació de Sherlock Holmes, que no té res a veure amb el literari. Em molesten bastant aquestes adaptacions: si fas una peli d'en Holmes, fes que el personatge tingui les característiques d'en Holmes. Si vols fer una altra cosa, posa-li un altre nom.
I en el cas del Crepuscle em passa el mateix: si vols fer una llibre sobre vampirs, que siguin vampirs, no una cosa que l'únic que té en comú amb els vampirs és que són immortals.

En aquest sentit em va encantar aquesta particular crítica de la peli:
http://www.francescjosep.net/critica-perez-soza-crepusculo/

bajoqueta ha dit...

A mi em van encantar, i just ahir vaig agafar a la biblio l'altre llibre de l'autora "The host".

A mi em va fer gràcia això de la defensa de la virginitat i la vida en matrimoni, etc., ja que en els temps que corren no són valors que pedrominen en el jovent. També va haver moments que s'enrollava com una persiana, però com eren fàcils de llegir t'enganxaves.

A mi em va fer gràcia, al contrari de captaire, que li donés un altra personalitat als vampirs. Jo en sóc gran fan i primer em vaig sentir una mica ofesa per les coses que no eren, però després vaig pensar que tot era una manera de donar-li un altre gir. Per això també crec que ha triomfat, per fer-los una mica diferents.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...