23 de set. 2009

"LES VEUS DEL PAMANO" de Jaume Cabré.

En els pobles, potser perquè tothom es coneix més, els odis, les venjances... es viuen amb més intensitat i aquesta novel·la ens ho mostra clarament. L'autor ens fa anar endarrere i endavant en el temps, ballant d'un personatge a l'altre i això fa que no puguis deixar de prestar atenció per no perdre't res.
Un mestre atrapat entre dos focs es deixa portar per les fortes corrents de la postguerra.
Una mestra que vol descobrir qui era realment Oriol Fontelles (el mestre de Torena).
I una senyora molt senyora, que després d'haver escrit la història amb venjances, manipulacions, odis i amors, encara és capaç, després de tants anys, de manar sobre el destí dels que no volen seguir el seu camí.

Una novel·la en que l'autor ens mostra una realitat on no tot era blanc o negre. Una novel·la que ens va enganxant i sorprenent. Una història contada amb serietat, però amb uns tocs d'humor irònic que la fan encara més real. I sobretot una novel·la que manté la intriga fins al final.
SINOPSIS

La Tina és una mestra d'escola aficionada a la fotografia que està treballant en un llibre. Quan va a fotografiar l'escola de Torena, que estan a punt d'enderrocar, es troba uns quaderns amagats. Aquests contenen la veritat sobre Oriol Fontelles, un mestre de la postguerra que es va veure arrossegat en mig de feixistes i maquis. Segons les seves pròpies paraules: estan escrits per que la mort no tingui la última paraula.
A partir d'aquí la Tina intenta esbrinar que li va passar realment, però la Sra. Elisenda Vilabrú, autèntica protagonista de les sorts i desgràcies del poble de Torena (i de més enllà), que encara és viva, no vol permetre que una mestra insignificant li canvii la història, que tant li ha costat construir.
L'autor ens farà viure la vida d'aquest personatges i de molts més que els envolten. Amors i desamors, guerra, tristor, valentia, religió, passat i present, envolics, també una mica d'humor, (humor gris-negre), sorpreses que van sortint durant el llibre i intriga fins al final.


13 comentaris:

Ignasi Revés ha dit...

Sensacional llibre. Juntament amb La pell freda, lo millor dels últims anys en català.

Mireia ha dit...

Una novel.la sensacional!

L'Espolsada llibres ha dit...

Una gran novel·la, imprescindible.

bajoqueta ha dit...

Un llibre genial ja ho vaig dir al meu blog quan el vaig llegir.
I com tu dius no tot no era blanc o negre sempre.

Ara a esperar a vore quan mos fan la sèrie a TV3 :)

myself ha dit...

Ja espero amb deler la sèrie de tv3! A veure com serà... una novel·la molt bona.

Jesús M. Tibau ha dit...

decididament l'hauré de portar fins les meves lleixes

Núria Martí Constans ha dit...

Un domini de la tècnica narrativa genial! El 7 d'octubre, a les vuit del vespre, Jaume Cabré visita el Punt de Lectura del Centre Cívic de ant Narcís, a Girona. Em moro de ganes de sentir-lo (acabo de llegir el llibre)!

jomateixa ha dit...

Aquesta setmana va estar també a les Borges Blanques.

Deric ha dit...

em fa vergonya confessar que encara no l'he llegit tot i haver-me presentat al Cabré.

Agnès Setrill ha dit...

Estic d'acord amb l'Ignasi Revés, tot i que n'he llegit altres de molt bons, aquests dos diria que son els que més sensacions m'han produït.

Agnès Setrill. ha dit...

(Gràcies a que fan la sèrie, tornaré a mirar tele, apart dels TN.)

Anònim ha dit...

no em va agradar gens !!!

Anònim ha dit...

El vaig llegir fa uns anys i em va impressionar. Et fa endinsar tan dins el llibre, que sembla ben bé que hagués passat de debó. El tractament del temps narratiu és magnífic. Un 10.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...