26 d’ag. 2009

"L'ANY DEL SENYOR" de Eloi Vila.

No és que sigui la meva temàtica preferida, però aquest llibre el recomanaré per als que els agrada llegir aventures d'aquelles d'espasa, daga i garrotades.
E
l que si que m'agrada força del llibre és la part històrica, on ens mostra la saviesa, l'amor pels llibres i les costums que tenien els àrabs, molt més avançats que els cristians d'aquells dies.
B
é, doncs, un llibre d'aventures amb un protagonista sensible i ploraner però alhora valent i que sempre intenta fer el que és correcte. Un llibre amb un pre-final una mica estrany, per la decisió que pren el protagonista en tornar del seu viatge, i un final dolç...
SINOPSIS
En Biel, un picapedrer, presencia uns fets insòlits al monestir de Ripoll que no hauria d'haver vist ningú. Això el porta a una difícil situació.
Per salvar la seva vida, la de la seva família i principalment la de la seva estimada (una dona casada) haurà de viatjar fins a Qurtuba (Còrdova) per trobar un llibre de medicina molt especial.
En el seu viatge, el Biel descobreix al mon àrab una manera de viure molt diferent de la que havia conegut fins aleshores: l'amor pels llibres, per l'estudi, la higiene personal, uns avenços que al Nord encara no han arribat... i també l'amor per Naila.
Biel haurà de decidir si quedar-se amb la Naila o tornar amb el llibre i salvar el seu altre amor...
Un llibre de lluites, traïcions, història, amor, religió i sobretot aventures protagonitzades per un home tendre que plora fàcilment, però que se'n va sortint.

4 comentaris:

Mireia ha dit...

A mi m'agraden els llibres amb un rerefons històric però a vegades si no estan ben documentats grinyolen.Aquest em feia dubtar, un prejudici meu amb els mediàtics però potser me decideixo

jomateixa ha dit...

Estic una mica d'acord amb tu amb això dels mediàtics, no acaben d'arribar al que esperes.

pepita carquinyoli ha dit...

va ser un llibre d' encàrreg .
diu que quan l' editor el va llegir , no sabia per on agafar-lo .
es varen veure obligats a reescriure'l de cap a peus , i en equip . . . . . . .

Anònim ha dit...

no és cert el que diu pepita carquinyoli no va ser un llibre d'encàrrec i no el va refer ningú, ni en equip ni res. És molt trist i patètic fer córrer aquests comentaris que fan tan mal.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...