"EL NEN 44" de Tom Rob Smith.

Me'l van deixar i me'l havien recomanat tant que gairebé em van obligar a llegir-lo. Confesso que em va costar entrar-hi, però un cop dins era com veure una pel·lícula de por- una part de tu no la vol veure, però saps que si no saps com s'acaba no podràs dormir.
Potser és que no estem acostumats a les històries situades a Rússia. L'autor ens mostra en aquest llibre una manera de viure molt diferent a la nostra, on la llei que impera és la por: la gent te por de parlar i de no fer-ho; de mirar i de tancar els ulls; pot anar contra l'estat fer una cosa i també pot ser que considerin un delicte que no facis la mateixa cosa... tot depèn del teu destí, si hi ha algú que et vol mal només cal que s'inventi alguna cosa, si necessiten un culpable ho seràs, sense que importi si ets o no innocent.
En aquesta paranoia contínua, on tothom té una feina i uns deures i sobretot un control constant, "l'Estat" s'enorgulleix de tenir la tassa més baixa de delictes, no en pot haver... no tenen motius.
Així doncs, Leo tindrà que patir mil entrebancs i posar en perill la seva vida i la de la seva família per poder detenir a un cruel assassí de nens.
Una novel·la que probablement no hauria triat, però que et deixa impressionat per la cruel realitat que ens mostra Tom Rob Smith.