"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

19 de juny 2009

JÚLIA M. de Sílvia Romero

"Nena, tens un paquet!!" -la cartera sempre amb presses- "ves, que vols que sigui, un llibre..."
Doncs si, el nou llibre de Sílvia Romero, que ja feia un temps em va fer saber que aviat li publicarien Júlia M., però així i tot va ser una sorpresa.
La meva primera intenció va ser deixar-lo a la pila dels pendents -estic embolicada acabant cursets i la pila es va fent gran-, però la portada és força atractiva i no vaig poder resistir obrir-lo, només per fer-li una ullada. I ves per on, ja no el vaig deixar. Potser perquè m'agrada llegir cartes (o notes, e-mails i tot el que s'hi assembli), i en aquest llibre n'hi ha unes quantes.
E
l passat i el present es viu a través de diverses generacions de dones amb experiències força intenses. Trossets d'una època, on pares i fills eren separats sense saber si es tornarien a veure. Elisa es trasllada de pis i coneix Júlia M., una velleta a qui tot-hom estima i respecta, i al seu fill. A pesar de la diferència d'edat, la història d'aquest personatge té moltes similituds amb la de la seva pròpia vida, que tot just acaba de descobrir a través de les cartes que va deixar-li escrites la seva mare.

U
n llibre ràpid i lleuger de llegir, ideal per endur-se a la piscina, platja, muntanya... Ara una mica de crítica: m'ha sabut a poc. Voldria haver viatjat una estona més amb l'Elisa i la Clara i potser tornar a trobar-me amb el Conrat al bar d'en Pepitu. El pròxim ... més llarg.
(per demanar...)


3 comentaris:

kweilan ha dit...

Sembla una bona recomanació. Me l'apunto!

bajoqueta ha dit...

Jo també me l'apunto. Jo de vegades també em deixo portar per la portada o qualsevol cosa. I tinc d'altres abans, però no puc deixar d'agafar el que em crida tant l'atenció :)
És la màgia dels llibres crec.

vpamies ha dit...

Petita endevinalla:

Coneixeu algun prohom català, escriptor, traductor, poeta, crític, memorialista, professor, que va dirigir la Fundació Bernat Metge, que va dirigir també l'Institut d'Estudis Catalans, vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i que el pròxim 12 de juliol farà 50 anys que va morir?

Més pistes? Va escriure:

¿D'on venim, que no fos tornada? | Com una absurda enamorada, | la vida ens fa plorar el passat. | ¿On tornem, que no fos naixença? | Vivim de mort, i no ens és grat; | morim d'amor, i no s'hi pensa.”

Va última pista: segur que si cerqueu a Google trobareu moooooooltes notícies sobre aquesta efemèride inexcusable. O no? Permetrem un oblit tan ignominiós? ;-)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...