Silenci SI, Silenci No. Aquest llibre crec que te els mateixos a favor que en contra. Jo el recomano als que els agrada tot el relacionat amb la meditació el Zen...
La Umiko, una noia japonesa professora de meditació i malalta de càncer, creu que es podrà curar a partir de les emocions. Un amic té que parlar-li durant tota la nit, mentre ella està dormint sota els efectes d'un somnífer.
Ell li parla de l'enfermetat, de les remissions espontànies, de meditació... i també hauria de realitzar una segona fase del procés...
No us explicaré res més. Reconec que a molts ens convindria una mica de pau espiritual perquè anem una mica esverats, però personalment el llibre se m'ha fet una mica llarg, suposo que resulta massa tranquil per a mi.
La Umiko, una noia japonesa professora de meditació i malalta de càncer, creu que es podrà curar a partir de les emocions. Un amic té que parlar-li durant tota la nit, mentre ella està dormint sota els efectes d'un somnífer.
Ell li parla de l'enfermetat, de les remissions espontànies, de meditació... i també hauria de realitzar una segona fase del procés...
No us explicaré res més. Reconec que a molts ens convindria una mica de pau espiritual perquè anem una mica esverats, però personalment el llibre se m'ha fet una mica llarg, suposo que resulta massa tranquil per a mi.
6 comentaris:
L'altre dia al diari AVUI el van posar molt malament.
Jo també en vaig llegir la critica a l'Avui i no sé, no sé...
A mi NO EM VA AGRADAR GENS. Ara qeu sobre gustos...
Abel
Gaspar Hernàndez és molt bon periodista, per mi, i un coneixedor i amant de la literatura. El silenci és un llibre correcte, sobre els mateixos temes que es tracten a L´ofici de viure.En aquest programa els temes sempre estan ben documentats i contrastats, però no sé si cal mirar tant enllà per viure aquí.
Estic segura que en Gaspar Hernàndez escriurà més llibres i anirà creixent com autor. M´encanta sentir-lo comentar llibres, com el seu company Jordi Llavina, uns apassionats de la bona literatura.
Imma
El vaig començar anit, no llegeixo el que has sentit a l'acabar-lo. Quan l'acabe torne i et dic que m'ha semblat :)
fatal fatal, no dic res més :)
cadascú ha de dedicar-se a lo que sap, i potser escriure no és una de les seues virtuds.
Publica un comentari a l'entrada