11 de maig 2009

"EL CODI DA VINCI" de Dan Brown.

Sigueu sincers. Realment n'hi ha per tant...?
Crec que és una de les moltísimes històries, reals o inventades, que s'han escrit sobre la recerca del Sant Grial, i la veritat no crec que sigui de les millors, amb la diferència que, no se com ho han fet, però han aconseguit que el Vaticà i l'Església en general els facin publicitat.
P
otser per què hi ha una dona pel mig..., però a la societat actual, als creients actuals, si féssim una enquesta, ens escandalitzaria que Jesús hagués estat pare, marit o el que sigui? Dan Brown, al llibre ens diu que l'important és el missatge que va deixar.
P
otser l'església s'hauria d'escandalitzar amb coses més actuals. Potser haurien de patir més pel que fan ara els homes d'església i no el que van fer fa mils d'anys.
B
é, com aquí el que volem és parlar de llibres canviaré de tema i només faré un últim apunt: Vista la venda que van tenir i segueixen tenint els llibres de Dan Brown (un altre dia ja parlarem de Àngels i Dimonis), el millor que podia fer l'església és prohibir el preservatiu. Segurament també hi ha hagut un augment de les vendes en tot el món...
SINOPSIS (amb molt spoiler!)
Un professor erudit d'Estats Units es veu implicat en un assassinat. Per provar la seva innocència segueix a Sophi, la neta de la víctima, en una aventura estranya, plena d'enigmes i perills.
La causa de l'assassinat és la lluita per conservar un secret: la ubicació del Sant Grial. L'Opus Dei ha enviat un dels seus deixebles, un albí, per evitar que la veritat surti a la llum i trobar l'amagatall, mentre la parella de fugitius es posa a la boca del llop, confiant les seves troballes a un estudiós del San Grial i dels seus custodis "El priorat de Sió".
Tot succeeix en una sola nit, i finalment i després de persecucions, ferides, intrigues i enganys descobreixen que Jesús havia tingut com a parella a Maria Magdalena i Sophi és la seva descendent. MAREDEDEUSENYOR!
Ah! i com l'investigador és força llest acaba descobrint també on és amagat el Sant Grial.
Encara que, no sé perquè li hagi agafat una mica de mania, és un llibre força recomanable.

9 comentaris:

L'Escrividor ha dit...

Alguna cosa deu tenir per explicar l'èxit de vendes.Literàriament no em va semblar gran cosa, però l'autor sí demostra una gran capacitat de mantenir la intriga i enganxar el lector. Hi ha obres molt bn escrites, però que avorreixen el lector; aquest és un cas a la inversa.
I sobre l'església, no cal dir que va ser el principal aliat del boom mediàtic que l'obra va generar.

Tonina ha dit...

El llibre enganxa. El vaig llegir fa uns quants estius i no el podia deixar. Crec que tant el llançament que en feren, com l'esglèsia i la posterior peli feren de la novel.la el que és, un éxit en vendes. De l'autor no n´he llegit res més, em va bastar veure com presentaven Angels i dimonis, tot un show.

Els del PiT ha dit...

Estic totalment d'acord amb els comentaris anteriors i penso que és més important enganxar lectors amb el fons, malgrat la forma, de vegades pot avorrir en grans quantitats i la gent ja té prou avorriment a la vida.
Sergi

Deric ha dit...

no em va agradar gens

Jordi ha dit...

Tant bo que deien que era el llibre i crec que no era per tant! No ho sé, al final se'm va fer un amica pesat i tot!

kweilan ha dit...

El vaig llegir quan feia molt poc de la seua publicació. No em va agradar gens i he anat veient al.lucinada el seu èxit que per mi no té cap justificació.

captaire ha dit...

Literàriament no és res de l'altre món, però com a llibre d'intrigues i aventures enganxa.
A mi, però, em va agradar més "Angels i dimonis", és molt trepidant i clarament molt més peliculero, tot i que al final crec que al Brown se li en va anar un xic l'olla.

bajoqueta ha dit...

A mi com a molta gent em va passar el mateix, que no em va agradar tant com per fer lo rebombori que se va montar.

I "Ángeles i demonios" ufff ja te diré si en parles.

No és un bon escriptor, és simplement que ha tingut una bona campanya al darrera, com molta altra gent.

Mireia ha dit...

Jo m'ho vaig passar pipa llegint-lo, em va enganxar... però no és un bon llibre. És un llibre entretingut, ràpid i fàcil de llegir però n està ben escrit.

Pel que fa a la polèmica que va generar, jo crec que va ser més un encert de l'equip de marketing que res més. Els plantejament que feia no tenien res d'innovadors i surten fins a la sacietat en molts d'altres llibres d'intriga amb rerefons històric.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...