"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

29 de maig 2009

"ÀNGELS I DIMONIS" de Dan Brown

Aquest és un dels llibres que també queden millor al cinema que en el mateix llibre. No es fan tant pesats.
La veritat és que segueixo pensant que no sé com l'Església es pot enfadar amb l'autor. Si m'haguessin dit que el llibre ha estat escrit per un capellà, o un gran creient, m'ho hauria cregut sense dubtar-ho. Llargs sermons, explicacions als dubtes religiosos...  
D'altra part no es pot negar que Dan Brown sap crear intriga i sap remenar enigmes, però també sap allargar-ho massa. Te un control del temps una mica descontrolat: hi ha minuts que duren un segon, en canvi en altres ocasions amb cinc minuts els protagonistes són capaços de fer tantes coses que sembla impossible.
J
a se que comparar dos escriptors no s'hauria de fer, però posem per cas Ken Follet: amb mil pàgines et fa viure generacions, i Dan Braun amb cinc-centes et fa viure 5 hores... és normal doncs que algunes situacions les faci allargar un pel massa.
En canvi hi ha algunes altres coses que les passa com de llarg, sense donar-ne quasi detalls... O potser em direu que fa unes dècades (+/-) era la cosa més normal del món que un capellà i una monja tinguessin un fill per inseminació artificial. Com si els venguessin a la farmàcia, i sense recepta...
Tot i això, potser encara m'ha agradat més que El Còdi Da Vinci.

3 comentaris:

Minnie ha dit...

Acabo d'entrar al bloc i ja l'he afegit als que segueixo.M'ha agradat!
Fa pocs dies vaig anar a veure "Angels i dimonis" i la vaig trobar una peli de molt bon passar però em quedo amb el llibre.Potser pel mateix que comentes dels tempos al passar-la al cinema,algunes escenes són més creïbles quan les estàs llegint.

bajoqueta ha dit...

El vaig llegir tot perquè no sóc de llegir los llibres a mitjes. La trama està bé, però vaig trobar moltíssims errors. No hi ha per tant crec com per fer una peli... però bueno és la meua opinió. I l'escandol que se va crear amb l'església jo crec que li va servir també per campanya publicitària :) Ben bé que li va anar.

Martí ha dit...

Tant el llibre com la peli tenen el mateix: ritme, intriga i la sensació de que és a punt de passar alguna cosa. Es un llibre/peli comercial que està bé per passar una bona estona i el tema església val mes deixar-lo a banda ja que no es diu res de nou, però el fet que l'església ho condemnés només va servir per donar publicitat

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...