"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

30 de gen. 2009

"LA NOIA QUE SOMIAVA UN LLUMÍ I UN BIDÓ DE GASOLINA" de Stieg Larsson.

Segur que n'hi ha per tan...?, Hem de reconèixer que enganxen però al mateix temps hauríem de reconèixer també que no són tan impressionants... Així que us proposo crear una llista de les coses bones i no tan bones del llibre.
Fem una estona "Club de lectura"...? Començo jo,
Coses Bones:

  • Indiscutiblement la Lisbeth Salander, en totes les seves múltiples facetes.
  • L'autor crea incògnites que fan difícil deixar el llibre sense haver-les resolt, i hi va afegint relacions insospitades entre els personatges.
  • El final l'he trobat bastant millor que el del primer.
Coses No tant Bones:
  • Tarden massa a parlar amb l'antic tutor, tot i ser algú important a la vida de la Salander...
  • Repeteix massa cops les mateixes pistes, potser per allargar-ho, potser per què no perdem el fil amb tants personatges entrant i sortint.
  • Malentesos i falta de comunicació i d'iniciativa de la policia que els deixa com a bastant incompetents, o potser només ho fa (l'autor) per donar més protagonisme al periodista?
Som-hi! Què més...?


4 comentaris:

Mireia ha dit...

No n'he llegit cap dels dos, però ahir em van arribar tots dos a casa. Ara només falta afegir-los a la llista de pendents

Deric ha dit...

el tinc pendent encara però tothom parla tan bé!

Ma-Poc ha dit...

Vaig llegir el primer llibre en un obrir i tancar d'ulls! Em va atrapar tot i que el final el vaig trobar una mica fluix... Aquest segon llibre el tinc pendent de llegir!!!

Tonina ha dit...

El primer me'l vaig llegir bastant aviat. Aqust segon, ha estat interromput per un viatge però espero enganxar-lo de nou aquests dies. De moment, el trobo més lent que l'altre.Continuarà...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...