Quan vaig tenir el llibre a casa vaig deixar-lo sobre la tauleta. La portada invita als malsons, però és inútil girar-lo perquè la contraportada és quasi el mateix... No pots evitar sentir-te observat per aquells ulls...Un llibre escrit d'una manera directa i dinàmica que ens invita a una lectura ràpida on el sexe i la violència hi són presents en tot moment. Un llibre escrit en dues parts, que comença semblant històries individuals però que aviat es van lligant.
El llibre està escrit en dues parts. En la primera anem coneixent diferents personatges de de la seva perspectiva: Autoretrats. Aquesta part està escrita amb energia, d'una manera directa on violència i sexe es van alternant a les vides dels protagonistes, que poc a poc les històries es van creuant i comprovem que estan lligats els uns amb els altres.
Finalment en la segona part, Un rostre que no és meu, canvia el ritme del llibre i segueix el fil d'un dels personatges de més caràcter però des de la visió d'una dona a qui ha amargat la vida.
En acabar, finalment, no pots evitar aquella sensació de "mal cos", neguitosa. Potser per que entens que aquesta violència ens envolta cada cop de més aprop...
Podeu veure també una petita entrevista aquí.
4 comentaris:
Hola, em dic Eva i he aterrat al teu blog de casualitat, he de dir-te que m´ha agradat moltíssim. Comparteixo amb tu aqueta afició per la lectura, és la meva debilitat. Trobo que el món dels llibres és el salt per poder evadir-te, imaginar, descobrir i un llarg etc... Si no t´importa, a partir d´ara m´hi passaré més sovint.
Fins la propera.
Que dius ara! el que em sabria greu és que no em visitessis!
un dels millors llibres que he llegit darrerament
Ei, moltes gràcies per la recomanació!
Òscar
PD: Aviat et passaré l'entrevista.
Publica un comentari a l'entrada