15 d’ag. 2008

SOBREDOSIS DE KEN FOLLETT


De vegades agafes un parell de llibres de la llibreria i no n'encertes cap, llavors jo per treure'm el regust recorro als autors que m'agraden per assegurar-me una mica el tiro: Noah gordon, John Grisham... avui...
Ken Follet té una manera d'escriure que fa que les paraules m'entrin amb facilitat i les seves històries m'acostumen a atrapar sense remei (encara que no totes amb la mateixa intensitat).
Un Lugar Llamado Libertad. Per qui ha llegit Els Pilars de la Terra o Un mon sense fi, els podria dir que aquest té un estil similar. Ens parla d'una altra època, altres dificultats, però també hi ha viatges i aventures que igualment et fan seguir enganxat al llibre fins al final. Pels que no han llegit cap d'aquests dos per culpa del seu gruix, us el recomano per què és menys voluminós però conserva la seva essència.
Ah! i en aquesta ocasió també, tot i que el protagonista és un home, al llarg del llibre la figura femenina va prenent-li el protagonisme i com també vaig comentar en un post anterior, ens tornem a trobar amb una dona valenta e intel·ligent atrapada per les limitacions de l'època.
Una Fortuna Peligrosa. En aquest ens mostra les intrigues d'uns banquers i el desig de la matriarca de dominar-ho tot. Sorprèn però l'alt contingut de novel·la romàntica.
Vuelo Final. Espies, nazis, misteri i dos adolescents que miraculosament aconsegueixen sortir-ne ben parats i resoldre l'enigma satisfactòriament.
En el Blanc. Un robatori en un laboratori científic es complica. En aquest llibre, a diferència dels altres no hi ha gaires escenaris ja que degut a una tempesta de neu es queden aïllats, tampoc transcorren anys com en les seves grans novel·les, aquí tot passa en uns dies.
Be, n'he llegit algun més, però per avui ja n'hi ha prou. Un petit pica-pica de temes diversos d'un mateix autor. Ah, per cert, com més el llegeixo més convençuda estic que les dones tenen un gran protagonisme en tots els seus llibres...

SINOPSIS  "VUELO FINAL"
Un llibre situat entre Anglaterra i Dinamarca en temps dels Nazis.
Hermina, una dona intel·ligent que té que fugir després de la invasió de Dinamarca pels Alemanys, acaba treballant al MI6 com a analista. Degut a les sospites que hi hagi algun espia que passa informació sobre els atacs als nazis, ja que els avions són abatuts amb gran facilitat, li encomanen la tasca d'organitzar un equip d'espionatge que anomenen "els vigilants nocturns" per tal de descobrir com s'ho fan per anticipar-se als atacs.
Harald, un jove adolescent, veu per casualitat una instal·lació de radars, és germà d'un soldat i sense voler-ho es veu arrossegat en una missió força perillosa.
Una novel·la que barreja l'espionatge, l'amor, les venjances personals, la valentia... Ideal pels que gaudeixen d'aquest tipus de novel·les. Crec que hi ha estones en que l'autor potser és una mica massa tècnic explicant coses sobre el funcionament dels avions, o les tàctiques d'atac, però els amants d'aquest gènere de segur que no comparteixen aquesta opinió.

SINOPSIS "UNA FORTUNA PELIGROSA"
Com en altres dels seus llibres ens mostra dos camins paral·lels: una família rica de banquers, els Pilaster, i una familia jueva que a causa d'una fallida es queden sense feina i desfets. Durant el pas dels anys les dues cares es van creuan i quasi arriben a intercanviar-se els papers.
En aquest llibre ens mostra el funcionament dels bancs al segle XVIII i ho combina amb les intrigues de la matriarca, Augusta, que tot i no saber-ne res del funcionament dels negocis, ho manipula tot per tal d'aconseguir els seus propòsits.
M'ha sorprès una mica, però, la gran dosi de novel·la romàntica (quasi sembla de la Victòria Holt). L'amor d'en Hugh -l'ovella negra de la família Pilaster i també el més intel·ligent- amb la Maisie -una noia pobra que es va obrint camí i contra tot pronostic arriba a ser una gran dama- està ple d'entrebancs, quasi sempre provocats per Augusta.
Malgrat ser una novel·la amb molt romanticisme, salpimentat amb una mica de sexe... manté la part d'intrigues i misteris, encara que d'una manera mes fluixa.

SINOPSIS "UN LUGAR LLAMADO LIBERTAD"
Segle XVIII, Mack McAsh és un miner escocès, però el seu esperit lluitador fa que es reveli buscant la llibertat i el dret dels miners a deixar de ser esclaus a partir dels 21 anys. Naturalment els amos no ho poden permetre i intenten donar-li un escarment.
Malgrat això aconsegueix escapar i arribar a Londres on les seves idees de llibertat el tornen a abocar en contra dels més poderosos.
Al mateix temps Jay el segon fill de l'amo de les mines intenta fer-se un lloc en l'imperi familiar. Al ser fill de la segona muller Jay no compta amb el suport incondicional que el seu pare dona a Robert, el primogènit, i te que lluitar per fer valer els seus drets. Aconsegueix casar-se amb Lizzie, la dona que havia estat destinada al seu germà i que posseeix les terres veïnes a les mines.
És difícil explicar la complicada relació de Mack, Jay i Lizzie, però les seves vides es van creuant o més ben dit, no deixen mai d'estar lligades.
El llibre està dividit en tres parts o en tres llocs, Escòcia, Londres i Virgínia. A Virgínia hi arriben tots en el mateix vaixell però amb posicions molt diferents; Jay i Lizzi casats i nous propietaris d'una plantació de café i Mack com a presoner i altra vegada condemnat a ser esclau durant set anys.
Malgrat tot, la mala gestió de Jay i els seus vicis els condueixen a la ruïna i Lizzi cada com s'adona més dels seus errors i cada cop està més enamorada de Mack. Finalment i després de ser maltractada per Jay decideixen escapar-se buscant un lloc per començar de nou en llibertat, però Jay no es rendeix fàcilment i va darrera seu per atrapar-los...



3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei, gràcies per arriscar-te a llegir el meu llibre. Espero que t'agradi i no et produexi més malsons. Quan vulguis en parlem.

L'Escrividor ha dit...

Hola. Aquest estiu acabo de llegir "Los pilares de la tierra". Si t'interessa et dono l'enllaç almeu bloc, on he escrit la meva opinió sobre aquesta obra: http://escrividor.blogspot.com/

Jordi ha dit...

Dels que poses m'han agradat molt "Los pilares de la tierra" (per descomptat) i "Vuelo final". Són els únics que he llegit que surten a aquest post. Ah!! També he llegit d'ell "El tercer gemelo". Està bé, però no mata... Bé, al llibre crec recordar que sí que maten a algú... jejeje

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...