"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

21 de jul. 2008

"TRETZE TRISTOS TRÀNGOLS" de Albert Sánchez Piñol


A mi les obres d'aquest autor em provoquen sentiments contradictoris, m'enganxen i em frustren a la vegada. També he de dir que no és un tipus de gènere que m'apassioni.
A La Pell Freda em vaig estar preguntant per què no havien marxat al començar el llibre? per què quedar-se en aquella illa de malson? però suposo que llavors no hi hauria hagut llibre... A Pandora al Congo vaig acabar amb un gran sentiment d'haver sigut enganyada, suposo que també em va anar bé per comprendre com s'havia sentit el protagonista d'aquesta història. Les dues obres tenen similituds: éssers estranys, una dona fantàstica i maltractaments...
I em diuen: "ja saps que ha tret un llibre de contes?". Què fer...?; com deia la meva padrina: "la temptació fa el lladre", així que naturalment l'he llegit.
Amb els contes ens entenem millor, potser per que no n'espero res en concret. Alguns conserven la seva predilecció pels éssers desconeguts i la fantasia, però amaguen uns significats ben concrets, només cal trobar-los, com en una paràbola.
Crec que a diferència dels llibres, els contes toquen més de peus a terra. Ideals per a un club de lectura, donen molt que parlar tot buscant-t'hi les possibles interpretacions (suposo que com molts altres llibres de contes).










SINOPSIS "LA PELL FREDA"
El protagonista és desembarcat en una illa de quatre pams que no surt en cap mapa per fer d'oficial atmosfèric. Els motius que l'han portat a triar aquella solitud són polítics, o més aviat fugir de la política.
Des del primer moment s'endevina que les coses no estan com haurien d'estar, l'antic oficial, a qui ell ve a rellevar, no apareix per enlloc. Troben un home al far que sembla boig i que no és capaç d'explicar-los res. Així i tot ell decideix quedar-se a l'illa i passar-hi l'any que hi te contractat.
La primera nit és atacat per uns éssers sortits del mar, sobreviu com pot durant uns dies, sense dormir i ideant estratègies per defensar-se, però la realitat és que ningú pot resistir gaire temps en aquestes condicions.
Després de llimar diferències -que no són poques- amb l'habitant del far, uneixen forces per poder-se protegir millor. Al mateix temps coneixerà un nou personatge, una femella pertanyent als estranys habitants d'aquell mar, que viu al far quasi com si fos un gos domesticat. Dona-peix d'una bellesa i una fredor impressionant que provoca sentiments contradictoris en el protagonista.

Aquesta tensió des del primer moment, amb estones de pànic, fa que el lector s'agafi fort al llibre.

4 comentaris:

Noctas ha dit...

A mi em van agradar molt els dos primers llibres, tot i que la temàtica és molt semblant. Aquest tercer no l'he llegit però segur que ho faré aquest estiu..saludus

Jordi ha dit...

He llegit el de "Pandora al Congo" i la veritat és que no em va entussiasmar. Sí, és un bon llibre. Si més no original, el trobo jo, però no l'inclouria entre els millors que he llegit! Una mica estrany...
No he llegit cap llibre més de Sánchez Piñol, però si algú me'n recomana algun enfervoridament, ho faré!! jejeje

jomateixa ha dit...

La veritat es que aquest llibre de contes en te alguns que trobo genials, també he de dir que d'altres els esborraria per no malbaratar el llibre. Però com sempre pot ser que el que a mi m'agrada és el que un altre esborraria...

L'Espolsada llibres ha dit...

En Sánchez Piñol és antropòleg i jo vaig llegir-ne un assaig publicat oer La Campana sobre diferents dictadors a l'Àfrica molt interessant que es diu Pallassos i monstres.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...