6 de jul. 2008

"LA INTERPRETACIÓ DEL CRIM" de Jed Rubenfeld.

Bé, no sé ni per on començar... Crims i misteris són les meves preferides (sense massa terror) i ja feia dies que el cos em demanava una novel·la d'aquest estil. Vaig llegir de que anava: Sigmund Freud visita Nova York l'any 1909, allí coincideix amb uns assassinats i ajuda a resoldre'ls.
Resulta que en realitat ajuda ben poc, o res a resoldre res de res. El llibre sembla dos llibres en un. Al principi sembla que te un marcat estil Sherlock Holmes, però aviat la cosa es complica.
Per un costat hi ha una serie de crims que semblen força interessants i per l'altre la visita de Freud i els seus col·legues per donar unes conferències força conflictives a causa de les seves idees sobre el psicoanàlisis i la seva implicació sexual.
El llibre es fa pesadet quan s'endinsa en teories i llargs diàlegs psicològics, que sembla que perdin el fil i comencin a divagar per on no toca, però com es va enredant cada cop més i la curiositat per saber on anirà a parar tot l'embolic que s'ha anat formant és més gran que altra cosa. Al final el vaig acabar.
No em va decebre, però tampoc em va impressionar, m'esperava el resultat. hi he trobat massa palla però potser és per la meva impaciència per saber el final...

SINOPSIS
Dos històries paral·leles amb dos protagonistes que es complementen.
Per un costat uns crims amb violència i sadisme, per altre la visita de Sigmund Freud a Nova York per donar unes conferències que toquen la moral Americana per la implicació sexual que Freud dona al psicoanàlisis. Tot això al 1909, un temps en que el CSI no tenia encara cap despatx.
Degut a l'alt nivell de corrupció de la policia de Nova York, l'alcalde assigna a un jove policia per que ajudi al "coroner" (funcionari encarregat d'investigar les morts violentes). Al assabentar-se de la visita de Freud i els seus col·legues, demana també el seu assessorament, ja que una de les víctimes no ha mort i sofreix pèrdua de memòria i de la parla a causa de l'atac. Freud assignarà la tasca del psicoanàlisis de la noia a un jove doctor Americà, sota la seva supervisió.
A partir d'aquí els dos protagonistes investiguen paral·lelament arribant a conclusions similars, sense tenir quasi contacte l'un amb l'altre gairebé fins a la part final, on uneixen els seus esforços físics i intel·lectuals per resoldre el cas. Un cas que al llarg del llibre s'ha anat embolicant amb enganys, muntatges, i un munt de personatges que gairebé et fan perdre el fil.
Corrupció, política, psicoanàlisis, sexe, fins i tot Hamlet i llargs diàlegs psicològics i "shakesperians" que fan perdre una mica la paciència.



6 comentaris:

Unknown ha dit...

A mi em va avorrir força, tot i que partia d'una premisa força bona. Fiasco total.

Jordi ha dit...

Ara estic llegint "El que resta del dia" que, per cert, m'està agradant força. Després tinc pendent aquest de "La interpretació del crim", que vaig agafar-lo de la biblioteca l'altre dia. Però vista la teva opinió i la de Doc moriarty... uff!! Estic per retornar-lo intacte!!

jomateixa ha dit...

Jordi, ja que el tens comença'l, i després decideixes.

Jordi ha dit...

Acabat!! Ahir vaig llegir-me l'última pàgina. Doncs he de dir que m'ha agradat força i m'ha enganxat!! Imagino que les opinions dolentes que en tenia van fer que m'acabés agradant. És com el famós "El código Da Vinci" però a l'inrevés, que finalment tanta bona premsa que li van donar i a mi em va semblar un llibre bastant normales.

jomateixa ha dit...

Ja t'ho deia que l'havies de llegir...
a mi el código tampoc em va semblar per a tan.

Anònim ha dit...

No habia vist que l'habies llegit, perque sino ja hauria fet comentaris.
Jo el vaig trobat apasionant, de una lectura super inteligent, que et fa esta atent a tot el que va pasan, I la petita biografia de Freud i els seus colleges...fins i tot fas cultura, ho habia sentit mai parlar dels altres psicoanalistes, i els he trobat a d'altres llibres, ah, i la portada? algun dia m'hi fotografiare davant.josep

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...