25 de juny 2008

"EL ABANICO DE SEDA" de Lisa See

De vegades ens costa molt entendre altres cultures i costums i no veure-les com una tortura o uns maltractaments.
Aquest llibre ens explica les vivències d'una dona i ens obre les portes d'un sofriment que es suposa ha de ser una benedicció per les dones.
Hi ha alguns trossos, com quan explica el procés de convertir els peus d'una nena de sis anys en "flores de loto", que et posen la pell de gallina.
 
SINOPSIS
El llibre ens narra la vida d'una nena de família humil i està dividit en tres parts.
Dins la primera ens narra el sofriment que ha de patir una nena per que li quedin els peus de només set centímetres, i així poder aconseguir un bon matrimoni. Ja que els homes es tornen bojos per aquests peuets i a més així demostren la seva capacitat d'obediència i d'aguantar el sofriment que els correspongui en el futur. En aquesta part comença també la seva amistat amb una altra nena, que li busca la casamentera perquè li ensenyi bones maneres, i amb qui es lligarà de per vida. La seva laotong.

"...Mi madre me lavó los pies y los frotó con alumbre, para contraer el tejido i reducir la inevitable secreción de sangre y pus. Me cortó las uñas al máximo. Entretanto pusieron las vendas en remojo para que, al secarse sobre mi piel, se tensaran aún más. A continuación mi madre cogió la punta de una venda, me la puso sobre el empeine y la pasó por encima de los cuatro dedos pequeños del pie, que se doblaron hacia la planta. Desde allí me envolvió el talón. Otra vuelta alrededor del tobillo ayudó a asegurar las dos primeras vueltas. La idea era conseguir que los dedos y el talón se tocaran, creando la hendidura, pero dejando libre el dedo gordo para que al andar me apoyara en él..."
A la segona part ens parla dels preparatius del prometatge, de les casamenteres, de l'aprenentatge a l'habitació de les dones, de la descoberta de la sensualitat amb la seva laotong...
La tercera és l'etapa del matrimoni i els fills, els avortaments, les nenes no desitjades públicament, però si íntimament...
En totes les parts hi ha drama i tragèdia i l'al·lusió al ventall és per que les dones tenien una escriptura secreta per enviar-se missatges, on es deien el que no podien dir en veu alta, i tot això ho escrivien en mocadors, ventalls... No és una novel·la de les que t'enganxen des del primer moment ni potser massa fluida, però així i tot la curiositat per conèixer altres cultures el fa un llibre interessant.


Si això és excitant....

3 comentaris:

jomateixa ha dit...

Thank's for your comment
Funny photograph Berto xxx

Pily ha dit...

Hola, un saludo desde Mèxico.

Te paso el enlace donde saquè la ayuda para poner los emoticonos en la cajita del minichat de mi blog, espero sea de ayuda, cualquier cosa me preguntas y si està en mis manos, con mucho gusto te ayudo:

http://elescaparatederosa.blogspot.com/2007/11/aadir-smileys-cbox.html

:D

Jesús M. Tibau ha dit...

T'he deixat 4 galetes al meu blog

http://jmtibau.blogspot.com/2008/07/felicitats-petites-51.html

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...