24 d’abr. 2008

MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN de Manuel de Pedrolo.

En el bloc Tens un racó a dalt del mon s'ha parlat molt d'en Manuel de Pedrolo aquest mes, i això m'ha fet recordar amb nostàlgia aquest llibre.
Mecanoscrit és un llibre de ciència ficció, però a la vegada molt creïble. Encara que va estar escrit al 1974 no deixa de ser actual, tracta un tema i unes pors que no perd actualitat, un "accident" que planeja sobre el planeta constantment. És un llibre que vaig llegir fa molt de temps, recomanat potser per a adolescents i que jo recomano a tothom.
Una mena d'atac o catàstrofe provoca la destrucció del planeta. L'Alba, una nena blanca de 14 anys estava submergida a l'aigua intentant salvar en Dídac, un nen de color de 9 anys, que no sabia nedar. Gràcies a això els dos sobreviuen. Quan s'adonen del que ha passat es creuen els únics supervivents de la Terra, així doncs hauran d'afrontar el futur que els toca viure i es disposen a començar una nova vida.
Cada un dels capítols comença amb l'edat de l'Alba i van fent crònica dels problemes i perills amb que es troben els dos joves i la manera d'espavilar-se i trobar solucions. També anirem veient com cada cop estan més units, més compenetrats, dins que sorgeix l'amor.
Més endavant descobreixen que no son els únics supervivents i viatgen arreu buscant altres persones que com ells s'hagin pogut salvar, encara que no sempre les seves trobades acaben sent tal com esperaven.
Són un equip, van creixent i descobrint un nou món plegats, van madurant adaptant-se a les circumstàncies i consideren que com Adam i Eva tenen la responsabilitat de tornar a començar amb la creació la humanitat. 

6 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Molta gent de la meua edat el vam llegir, i crec que ens va quedar un bon regust després d'haver-lo llegit. Jo el vaig rellegint de tant en tant, mai perd el seu encant.

Jesús M. Tibau ha dit...

Jo diria que tens una edició ,molt similar a la meva

Xenofílic ha dit...

Jo tinc la mateixa edició! És un bon llibre per entrar en "l'univers Pedrolo".
Ens llegim

Cèlia ha dit...

Tenia 13 anys, era final d'estiu, eren quatre amigues uns quants dies a la masia d'una d'elles... era la primera vegada que els pares ens deixaven estar soles. Vam llegir el llibre per torns, una començava i fins que no acabava no parava perquè l'havia de passar a l'altre. Quan les quatre el vam llegir vam anar al gronxador i sota la figuera plena de figues dolces que anàvem menjant ens imaginàvem la fi el món... Vam xerrar fins a la matinada. un club de lectura improvitzat i creatiu.

Alyebard ha dit...

Grans records amb aquest llibre, i crec que tinc la mateixa edició que la teva! I encara el rellegeixo de tant en tant.

Alba gs ha dit...

Jo també la tinc la mateixa edició... jaja.
Aquest llibre a i també m'ha agradat i me’l tornaria a llegir.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...