Ara que estem tant suposadament civilitzats, tant avançats en tantes coses, ara que les dones van morint per maltractaments com si fos "llei de vida", recomanaré d'aquest llibre. Un llibre d'odis i amors, de superació, de companyonia... d'esperança.Un llibre també fet pel·lícula amb uns grans actors.
SINOPSIS
La Jean és una jove vídua amb una filla la Griff. Sembla que la Jean no te massa sort amb les parelles que tria i l'ultim és fins i tot massa violent.
La Griff una nena molt peculiar i amb actituds avançades per la seva edat (com sol passar quan els nens s'han d'espavilar abans d'hora), cada matí fa la maleta amb l'esperança que la seva mare prengui la decisió de deixar aquell home. Per desfogar-se també escriu en un diari tot el que no li agrada o la fa enfadar de la seva mare.
Per fi el dia tant esperat arriba i la seva mare decideix escapar. No és una decisió fàcil ja que no te enlloc on anar. Finalment es dirigeix cap a l'única sortida que li sembla viable, l'avi. El seu sogre ni tant sols sap que te una neta i odia la Jean, a qui sempre ha culpat per la mort del seu fill.
L'Einar (l'avi) viu en una granja atrotinada amb el seu millor amic; comparteixen una vida plena d'història. L'amic s'està morint i viuen una existència grisa, monòtona, lenta... L'arribada de les dues "dones" fa que molts sentiments surtin a la superfície, odi i rancúnia per un costat i l'amor per algú de la seva mateixa sang, que no pot evitar sentir.
La Jean troba feina i noves amistats, entre elles una és destaca, el xerif. Tot i que en un principi només havia demanat ajud a l'avi com a ultim recurs, ara sembla que tots plegats s'adapten bé a la situació. La nena és més feliç del que ho havia estat mai i els dos vells van recuperant el fil de la vida, encara que no tots dos ho podran gaudir gaire temps.
Però com la vida mai és fàcil, el company de la Jean les troba i ... bé potser que el llegiu.
La Griff una nena molt peculiar i amb actituds avançades per la seva edat (com sol passar quan els nens s'han d'espavilar abans d'hora), cada matí fa la maleta amb l'esperança que la seva mare prengui la decisió de deixar aquell home. Per desfogar-se també escriu en un diari tot el que no li agrada o la fa enfadar de la seva mare.
Per fi el dia tant esperat arriba i la seva mare decideix escapar. No és una decisió fàcil ja que no te enlloc on anar. Finalment es dirigeix cap a l'única sortida que li sembla viable, l'avi. El seu sogre ni tant sols sap que te una neta i odia la Jean, a qui sempre ha culpat per la mort del seu fill.
L'Einar (l'avi) viu en una granja atrotinada amb el seu millor amic; comparteixen una vida plena d'història. L'amic s'està morint i viuen una existència grisa, monòtona, lenta... L'arribada de les dues "dones" fa que molts sentiments surtin a la superfície, odi i rancúnia per un costat i l'amor per algú de la seva mateixa sang, que no pot evitar sentir.
La Jean troba feina i noves amistats, entre elles una és destaca, el xerif. Tot i que en un principi només havia demanat ajud a l'avi com a ultim recurs, ara sembla que tots plegats s'adapten bé a la situació. La nena és més feliç del que ho havia estat mai i els dos vells van recuperant el fil de la vida, encara que no tots dos ho podran gaudir gaire temps.
Però com la vida mai és fàcil, el company de la Jean les troba i ... bé potser que el llegiu.
2 comentaris:
Me n'han parlat molt bé...
M'ha agradat el teu bloc. L'afegeixo també ;)
Publica un comentari a l'entrada