17 de febr. 2008

"UN MÓN SENSE FI" de Ken Follett.

Normalment no escric dos cops sobre el mateix llibre, però aquest és un cas especial.
Ja l'he acabat!, i és d'aquells llibres que et produeixen sentiments contradictoris, vols acabar-lo i per altra banda estàs tant posat en el llibre que et costa deixar marxar els personatges de la teva vida.
No sé si pensareu com jo, si l'heu llegit, però crec que a part de tot el que es pot dir d'un llibre tant extens, a més, ben fet i .... qui sap quants elogis en podria dir més... és un llibre tremendament FEMINISTA. Si o que...?
SINOPSIS
El llibre està escrit en parts. En la primera part ens presenta als descendents dels personatges de "Els pilars de la Terra", encara nens, les vides dels quals aniran per diferents camins, cosa que ens permetrà conèixer l'època des de molts punts de vista: constructors, comerciants, pagesos, noblesa, monjos, monges...
L'escenari principal segueix sent la catedral de Kingsbridge i els pobles dels voltants. Encara que també hi ha una part situada a França i a Itàlia. També com en "Els pilars de la Terra" predominen els secrets, conspiracions, traïcions...
Els personatges de la primera part es mantenen durant tot el llibre, formant històries que avancen paral·leles i es van creuant, lligant i deslligant; històries que es presenten com una cursa d'obstacles, quan sembla que les coses s'arreglen sempre els surt algun entrebanc, com ara la pesta, que ens acompanya bona part del llibre.
M
algrat haver-hi tants personatges, que podríem anomenar "protagonistes, la meva opinió és que en destaca un molt especialment. Caris. En una època en que la dona tenia una posició molt per davall de l'home en la societat, Caris ho sacrifica tot per seguir lluitant pel seu objectiu. Així que jo qualificaria aquesta novel·la de bastant feminista.
També es podria qualificar de força realista i diria que no deixa als membres de l'església massa ben parats, així i tot no s'ha sentit a dir que el Papa protestés, deu ser per que quan et canten les veritats val mes no fer gaire soroll.
Com en els contes de fades, princeses i prínceps, aquest llibre acaba sorprenentment be. Sincerament m'ha agradat molt; és gruixut però fàcil de llegir; t'enganxa des del primer moment. T'absorbeix tant que quan l'has acabat enyores els personatges i et preguntes que deuen estar fent...?

3 comentaris:

Una ha dit...

Si,a mi m´ha passat això ,és molt bo i si que la dona és la autèntica protagonista de la novel.la,són tres generacions de dones fortes i brillants.

Mireia ha dit...

Hola, perdoneu primer de tot per la manca d'accents, pero estic a anglaterra i el teclat britanic no en te. M'he de passar tres mesos a Lancaster, aixi que la meva germana em va regalar el llibre abans de marxar. Ara porto tres setmanes i "Un mon sense fi" m'ha ajudat a passar-les molt be, ahir vaig acabar el llibre. Tal com diuen altres lectors, es una historia forca independent de l'anterior, no cal haver llegit els Pilars per entendre Un mon sense fi. Tot i que la historia m'ha agradat moltissim (crec que es mes enrabassada que la primera part), trobo que amb la traduccio s'hi han lluit bastant!!! Hi ha forca faltes, sobretot verbs i pronoms equivocats. A Petranilla, en algun moment, li canvien el nom per Priscilla. Caris i Merthin, a vegades son Caris i Merthin i altres, son LA Caris i EN Merhtin. Frequentment vaig haver de rellegir algunes frases perque no les entenia i, despres, acabava veient que era problema de la traduccio. A algu mes li ha passat aixo? En fi, que el llibre esta molt be i us el recomano.

jomateixa ha dit...

Hola Mireia, em fa il·lusió que em visitin des d'altres països.
Suposo que si compares els dos idiomes pots veure-hi més els defectes de traducció.
A part d'això, ja ens aniràs dient que t'ha semblat quan l'acabis.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...