Ja sé que agrada a qui agrada (de fet, com tot), a mi m'agrada i el recomano.
Probablement no he llegit tots els seus llibres, però si molts d'ells. El primer que vaig llegir, La magnitud de la tragèdia. El meu preferit, El perquè de tot plegat.
Aquest està escrit en dues parts, en la segona els contes son més breus, encara que a mi m'han agradat quasi més que els més llargs de la primera. Com ja he dit en una altra ocasió, els contes no es resumeixen sinó ja no cal llegir-los. Així que només diré que passejant per la vida quotidiana, com sempre Monzó aconsegueix de nou no deixar-nos indiferents.
Probablement no he llegit tots els seus llibres, però si molts d'ells. El primer que vaig llegir, La magnitud de la tragèdia. El meu preferit, El perquè de tot plegat.
Aquest està escrit en dues parts, en la segona els contes son més breus, encara que a mi m'han agradat quasi més que els més llargs de la primera. Com ja he dit en una altra ocasió, els contes no es resumeixen sinó ja no cal llegir-los. Així que només diré que passejant per la vida quotidiana, com sempre Monzó aconsegueix de nou no deixar-nos indiferents.
3 comentaris:
Ara fa temps que no llegeixo en Monzó -columnes de la vanguardia a banda-.
Fa dos dies que l'he començat.De moment, bé.
Probablement en Monzo s'ha trobat duran molt de temps persones que l'unica manera que ha trobar de descriurels es com uns cretins i aquest llibre esta dedicat a tots ells, perque, pensem-hi, alguns dels comportaments dels protagonistes dels seus contes, com els definiriem? si, com uns cretins, Quim, ets unic.
Publica un comentari a l'entrada