"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

30 de des. 2007

"FALSA IDENTITAT" de Sarah Wathers.


És un llibre escrit en tres parts on l'autora ha sabut combinar intrigues, traïcions i sentiments prohibits, que no te un final sorprenent, sinó que et va impactant amb descobriments sorprenents al final de cada part.
Una autora a qui li agrada escriure sobre la homosexualitat, i que en aquest llibre està tractada d'una manera molt elegant.
SINOPSIS
El llibre consta de tres parts; la primera està explicada per la Susan. Òrfena, filla d'una lladra a qui van penjar (segons li havien contat), i criada entre lladres. Així i tot ha estat sempre sota la protecció de la sra. Sucksby, que ha aconseguit mantenir-la dins una certa innocència i al marge dels embolics propis del barri.
L'arribada d'un conegut, a qui tots anomenen Gentelman, suposarà un gran canvi en la seva vida. Accepta la proposició d'aquest per enganyar, tancar en un manicomi i quedar-se amb la fortuna d'una noia, la Maud, també òrfena, però que ha dut una vida molt diferent a la seva.
La Maud ha estat educada sentin que la seva mare era una boja, i que ella no havia de seguir els seus passos. Ha estat "ensinistrada" pel seu oncle per ser la seva secretaria i bibliotecària d'uns llibres molt especials, els quals li obliga a llegir davant dels senyors que de tant en tant té com a invitats.
A mesura que el pla avança sorgeix alguna cosa ben especial entre les dues noies, cosa que fa que la Susan dubti de seguir endavant. Però en pensar que la seva "família" depèn d'ella per sortir de la pobresa, no s'atreveix a deixar-ho córrer. Al final de la primera part ens espera la primera gran sorpresa, ja que la que acaba al manicomi és la Sue (Susan) i en Gentelman i la Maud marxen junts, davant la seva sorpresa.
La segona part està contada per la Maud i ens reescriu el llibre des del principi però des d'una altra perspectiva, la seva. A partir d'aquí les sorpreses es van succeint. Els dos fugitius retornen a la casa d'on havia sortit la Sue, i la Maud, que fins aleshores havia pensat que seguien un pla ideat pel Gentelman, descobreix que tot ho havia maquinat la sra. Sucksby.
Després d'uns quants capitols de confusió, angoixa en els quals la Maud descobreix que ni ella ni la Sue són qui elles creuen, ens espera una altra sorpresa al final de la segona part: Una de les dues no és del tot òrfena...
La tercera part torna a estar narrada per la Sue i ens relata el turment viscut al manicomi; la lluita per no tornar-se boja de veritat; la idea constat de fugir i finalment el miracle que l'ajuda a fer-ho. El desenllaç és, com bona part del llibre, angoixant, dramàtic i potser també una mica previsible (o desitjable).
Espero que tingueu un bon embolic i no entengueu res, per què la gràcia d'aquesta novel·la és anar descobrint identitats i desfent traïcions poc a poc.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...