11 de des. 2007

EL CELLER de Noah Gordon.

Com ja he dit en altres ocasions m'agraden les històries de gent que passen de tenir ben poca cosa a (superant no poques adversitats), aconseguir el seu objectiu.
He llegit moltes de les obres d'en Noah Gordon i en sóc una fidel seguidora. Aquest llibre no és, potser, tant complexe com altres (El metge-Xamà-La doctora Cole, el Rabí, L'Ultim jueu...), però és igualment interessant.
SINOPSIS
En Josep Álbarez és el segon fill d'un pagès del Penedès. La novel·la comença quan en assabentar-se de la mort del seu pare en Josep torna al seu poble després de quatre anys d'exili a França, on sota les ordres d'en Mendes, havia après l'ofici de viticultor.
Quatre anys abans, un militar que ningú sabia ben be d'on havia sortit, va reclutar uns quants joves del poble, entre ells el Josep, cap d'ells primogènits, i tots ells amb la preocupació de trobar un futur. Creien que seguint al sergent Peña es podrien convertir en bons soldats, però va resultar ser tot una trampa mortal. Només els volien utilitzar de caps de turc en l'assassinat del General Prim. En Josep i el seu millor amic van fugir amb penes i treballs i després de separar-se per tenir més possibilitats, ell va fer cap a França.
En tornar al poble, en Josep compra la part de terres del seu germà Donat aconsellat per l'amic de la família i per ell un segon pare, Nivaldo, un Cuba. I així comença a conrear les vinyes del seu pare tal com li havia ensenyat en Mendes. Aviat veu que tot sol no ho pot fer i fa una mena de tracte amb els seus veïns per ajudar-se mútuament. Poc a poc va agafant confiança amb la Marimar, la seva veïna, vídua i amb un fill, i poc a poc i amb molt d'esforç va millorant i augmentant les terres i la producció del que fins ara havia set només vi per fer vinagre i que ara ell intentarà transformar en vi bo, i crear un celler per conservar-lo. Però el seu passat no deixarà de perseguir-lo fins al final del llibre...
L'autor ha combinat molt bé, com en tots els seus llibres la lluita històrica (els carlistes, l'assassinat d'en Prim...) amb la lluita personal per tirar endavant i superar els problemes i adversitats.

9 comentaris:

Sergi ha dit...

Pel garraf i el Penedès totes les llibreries tenen coberts els seus aparadors del llibre de Gordon, per molta gent és un aconteixement que un escriptor de renom parli de coses que els hi son tan properes, la reacció és del tot entranyable.

LoveSick ha dit...

No m'agrada gens el Noah Gordon, em sap greu, però pense que a les seues històries no n'hi ha cap qualitat literària, si narrativa, això cal dir-ho. El celler ha estat molt promocionat i amb molt de seny, pense, perquè explota molt bé l'escenari al que transcorreix i la veritat és que tinc ganes de pegar-li una petita ullada, ja veurem

Caterina Cortès ha dit...

Doncs a mi, excepte un llibre de Noah Gordon, "El diamant de Jerusalem", m'han agradat força dins el que són els best-sellers. La trilogia dels Cole és fantàstica i "L'últim jueu" em va entusiasmar. No sé si "El celler" deu estar bé o no, tal volta sí que pot ser se li ha fet massa publicitat degut al contingut del llibre (cosa ben normal per altra banda). L'acabaré comprant, segurament quan surti en edició de butxaca, a veure què tal.

jomateixa ha dit...

lovesick, si no t'agraden els altres llibres... crec que aquest és el mes fluix que té. Tumateix.
Caterina, el diamant no l'he llegit, però dels altres estic totalment d'acord amb tu.

Anònim ha dit...

D'en Gordon m'he llegit El Metge, El Comité de la Mort i El Celler, no vaig poder amb Xaman... el vaig deixar a mitges. El millor sense cap mena de dubte ...El Metge.... El Celler és entretingut, de molt fàcil lectura i ja està. Molta gent deu haver treballat amb ell perquè el llibre d'un escriptor nord-americà sigui tant ben trobat. En general m'esperava més. Està bé, però...

Unknown ha dit...

Diuen que a l'edició catalana hi ha molts errors ortogràfics. Sembla ser que n'hi ha tants que en faran una de nova corregida...

jomateixa ha dit...

jo l'he llegit en català, però no m'hi he fixat gaire en la ortografía.

lizquies ha dit...

l'he llegit recentment i m'ha agradat molt, sobretot per la delicadessa amb la que aquest autor americà intenta entrar dins la nostra cultura.

Potser no es la millor obra que te, per si que es la més catalana.

jomateixa ha dit...

Lizquies, no hi havia pensat des d'aquest punt de vista, i tens tota la raó.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...