SINOPSIS
Thomas Thomson és un escriptor que en realitat fa de "negre" d'una altre "negre" d'un escriptor de novel·les barates, fins que un advocat li encarrega escriure les memòries d'un condemnat a mort per l'assassinat dels fills d'un duc.
Garvey era el criat dels assassinats i comença a contar-li una història d'allò més apassionant Una expedició al Congo que comença com una aventura en busca de tresors amagats, or i diamants en una terra quasi verge i acaba amb el relat més fascinant que en Thomas havia sentit mai. Les aventures tant ben contades per Garvey es van instal·lant en la vida d'en Thomas esdevenint una veritable obsessió, més que per les experiències per un dels personatges que apareix de les profunditats de la terra: una dona. Una dona alta i prima de pell blanquíssima que crearà una aurèola de fantasia, enigmes i passions i canviarà la convivència entre els germans i serà la seva perdició. Aquesta dona misteriosa absorbeix també la voluntat del criat (amb qui viu una veritable passió a la selva) i finalment al mateix Thomas que, sense haver-la vist mai es convenç de que no podrà viure sense ella.
L'autor ens sorprèn pas a pas i a mesura que el llibre va avançant es torna més irreal, més inversemblant, però no deixaràs de llegir per conèixer el final i com no la dona misteriosa, que al final és vista pel Thomas en una de les visites que fa a l'acusat a la presó, encara que la perd i no hi pot parlar.
Després que en Thomas ha escrit tota la historia de la búsqueda de l'or, la guerra amb uns personatges del submon d'on pertany la dona, els assassinats, la passió... l'escriptor descobreix que tot ha sigut una farsa de Garvey per lliurar-se de la mort i que la dona misteriosa ni ve de cap submon ni es tant misteriosa. En realitat el criat no es més que un assassí que sap inventar-se històries millors de les que ell mai podrà escriure i que en canvi ell seguirà sent un escriptor mediocre, però encara més enfonsat i decebut de la vida.
Garvey era el criat dels assassinats i comença a contar-li una història d'allò més apassionant Una expedició al Congo que comença com una aventura en busca de tresors amagats, or i diamants en una terra quasi verge i acaba amb el relat més fascinant que en Thomas havia sentit mai. Les aventures tant ben contades per Garvey es van instal·lant en la vida d'en Thomas esdevenint una veritable obsessió, més que per les experiències per un dels personatges que apareix de les profunditats de la terra: una dona. Una dona alta i prima de pell blanquíssima que crearà una aurèola de fantasia, enigmes i passions i canviarà la convivència entre els germans i serà la seva perdició. Aquesta dona misteriosa absorbeix també la voluntat del criat (amb qui viu una veritable passió a la selva) i finalment al mateix Thomas que, sense haver-la vist mai es convenç de que no podrà viure sense ella.
L'autor ens sorprèn pas a pas i a mesura que el llibre va avançant es torna més irreal, més inversemblant, però no deixaràs de llegir per conèixer el final i com no la dona misteriosa, que al final és vista pel Thomas en una de les visites que fa a l'acusat a la presó, encara que la perd i no hi pot parlar.
Després que en Thomas ha escrit tota la historia de la búsqueda de l'or, la guerra amb uns personatges del submon d'on pertany la dona, els assassinats, la passió... l'escriptor descobreix que tot ha sigut una farsa de Garvey per lliurar-se de la mort i que la dona misteriosa ni ve de cap submon ni es tant misteriosa. En realitat el criat no es més que un assassí que sap inventar-se històries millors de les que ell mai podrà escriure i que en canvi ell seguirà sent un escriptor mediocre, però encara més enfonsat i decebut de la vida.
4 comentaris:
"La pell freda" es pitjor.
Es un escriptor que no m'agrada.
Pandora al Congo em va decebre una mica, si, pero perque venia de llegir La pell freda, un gran llibre, que t'enganxa desde el primer moment amb els seus tauro-homes, una historia que em va tindre la ment tensada fins al final, bonisim, i clar, potser Pandora, com que va mes o emnys del mateix, de sers estranys del submon, no enganxa tan, pero tambe val molt la pena.
Em va agradar més la pell freda. Tot i que Pandora al Congo te els seus moments no arriba a l'alçada del primer.
Ferran Genis Traveria va dir...
No em va agradar "La pell freda" i aquest no el penso llegir perquè m'han arribat beus que és més horroros que el primer.
Noi, no les meves preferencies i les teves semblen diferents, i dins de la literatura. En fi, però m'agrada comentar llibres.
Publica un comentari a l'entrada