17 d’oct. 2007

"LA GUERRA DE LES BRUIXES" de Maite Carranza.



No és un llibre, sinó tres: "El clan de la Lloba", El desert del gel" i "La maledicció d'Odi". Té similituds amb el Harry Potter, es tracta també d'una adolescent que no sap que és bruixa, també ha d'aprendre a fer servir els poders, també té més facilitat i poder que les altres bruixes i també està destinada a ser una lider. Però així i tot és diferent i també recomanable especialment per a adolescents.
SINOPSIS "EL CLAN DE LA LOBA"
La novel·la comença d'una manera suau, quasi m'atreviria a dir "fluixa", però es va animant i et va enganxant fins que no pots parar de llegir per saber com acaba. La protagonista Anaïd, viu en les montanyes dels Pirineus, en un poble anomenat Urt, és una adolescent que va una mica endarrerida en quant al creixement físic, cosa que l'acomplexa bastant, per altra part té una intel·ligència molt superior als companys, inclús als seus professors; aquesta combinació fa que se senti marginada per tots. Al començament del llibre la seva mare, la Selene, desapareix de manera estranya: no s'ha endut roba, ni sabates, ni res d'abric i el seu cotxe segueix encara en el garatge. Com Anaïd te la desagradable experiència de la mort de la seva avia en el bosc, fa tant sols un any, s'imagina que ha pogut passar-li el mateix a la seva mare, però NO. Unes amigues de la família i una tieta intenten ajudar-la i li impedeixen que truqui a la policia, però per aconseguir-ho li hauran de confessar que és una bruixa Omar, pertanyent al clan de la lloba i que les bruixes Omar estan en guerra amb les bruixes Odish, les quals per conservar la seva bellesa i immortalitat desagnen bebès i adolescents Omar. Aquestes amigues bruixes creuen que la seva mare és la elegida per a governar a les Omar i acabar amb les Odish i per això ha estat segrestada, però les probes senyalen cap una altra possibilitat: la Selene se'n va anar per voluntat pròpia. Amb tot això, la Anaïd ha d'afrontar els canvis i perills de la seva adolescència que estranyament, des què la seva mare no hi és, ha començat a avançar amb passes de gegant, mentre va descobrint els seus poders i aprenent a utilitzar-los.
Viatja a Itàlia, on un grup de bruixes de diferents clans li ensenyen a utilitzar els elements de la natura. Al mateix temps la seva mare està convivint amb una Odish Per voluntat pròpia...? Anaïd tindrà que lluitar per recuperar a la seva mare en les profunditats de la foscor. Hi ha també un personatge misteriós durant tot el llibre, una Odish anomenada Olav, que li fa costat, se'n preocupa i la consola. Serà per quedar-se la seva sang o hi ha un altre motiu molt diferent...? En realitat s'acaba el llibre i et quedes amb les ganes de saber-ho.
Jo diria que té una mica d'estil Harry Potter: també és una adolescent que ignora la seva condició de bruixa, té que aprendre molt de pressa i té més poder i facilitat per a fer-ho que qualsevol de les altres bruixes que va coneixent, encara que l'escenari no sigui una escola. A més és el primer d'una trilogia, de moment. A part d'aquestes petites semblances...res a veure.
SINOPSIS "EL DESERT DE GEL"
En aquest segon llibre, després d'haver-se confirmat que l'Anaïd és l'elegida, emprenen un viatge amb la seva mare per madurar (l'Anaïd només té quinze anys) i preparar-se per la seva difícil tasca.
Durant el viatge, la Selene li anirà desvetllant la seva procedencia i li relatarà el viatge que va fer ella mateixa als divuit anys amb Gunnar, el seu amor, i estant envaraçada de l'Anaïd, travessant els deserts de gel de Groenlàndia fugint de dues grans Odish: Baalat i la Reina del Gel, les quals volen apoderar-se de l'elegida. Li parlarà també del seu pare Gunnar,a qui ella va estimar amb bogeria i que creu que la va enganyar i trair per no haver-li dit que era fill d'una Odish: la Reina del Gel.
Descobrirem també qui és la misteriosa Odish que ens va deixar intrigats al final del primer llibre. Cristin Olav, és en realitat la Reina del Gel, la mare d'en Gunnar, o sigui l'àvia de l'Anaïd, per tant ella és mig Omar i mig Odish...
El viatge acabarà retrobant-se amb en Gunnar, el seu pare, però... és realment ell o és una il·lusió creada per Baalat...?
Personalment el viatge se'm va fer una mica llarg, massa llegendes Vikingues, i quan la cosa s'animava, l'autora ha tallat el llibre de cop, massa de cop. No em puc estar de dir que tornem a trobar-hi semblances amb Harry Potter: l'Odish més dolenta no té cos i intenta retornar, posseeix cossos d'altres éssers (com ara una rata, mascota...) en Harry també té una part d'en Voldemort com l'Anaïd una part Odish... Casualitat...?
SINOPSIS "LA MALEDICCIÓ D'ODI" ...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens raó, no me n'havia adonat d'això de les semblances del desert de gel i harry potter!

Anònim ha dit...

Trobo que tens raó, la Maite Carranzavolia presumir massa del seu "saber" sobre llegendes vikingues i ha fet el llibre massa espés. A parer meu, crec que se les podria haver estalviat. I si no ho ha fet, m'és absolutament igual, perquè me les he saltat absolutament totes. Veia una llegenda viquinga i ja en buscava el final per a continuar amb la lectura. Per cert, el Gunnar deu ser dolent, perquè diu que va deixar els poders, però continua podent parlar amb els esperits.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...