Molt recomanable. Es un dels millors llibres que he llegit. Ens relata la vida del fill d'un pagès fugitiu que acaba sent una persona rica, important i influent de Barcelona. T'enganxa des del principi, barreja la història de l'època i la del personatge amb una gran facilitat i no resulta gens pesat de llegir, ben al contrari, de vegades et sembla que estiguis llegint un conte, clar i senzill, i altres la crueltat del que està explicant et fa plorar de ràbia. Molts l'han comparat amb "Els pilars de la Terra" del Ken Follett, que és magnifica, però jo crec que són diferents i ho hem de fer comparacions.
El llibre està situat en una època en que les dones eren propietat dels homes i els pobres dels rics, on els jueus eren necessaris i odiats alhora. És un llibre històric e instructiu però no d'aquells que es fan pesats, més aviat provoca interès per visitar la Catedral del Mar i recórrer els racons de Barcelona per on circulen els personatges de la novel·la.
El protagonista és el fill d'un pagès a qui les circumstàncies converteixen en fugitiu. Des del mateix moment de la seva fugida, l'objectiu de la seva vida serà que el seu fill pugui ser un home lliure. La vida d'aquest fill i la construcció de la Catedral seran dues històries paral·lels que van formant aquest llibre juntament amb moltes altres vides que es creuaran en el seu camí. Un camí en que alternarà oficis diversos de l'època, un camí ple d'amors, odis i venjances, ple de grans amics i grans enemics que aconseguiran que el fill d'un pagès fugitiu acabi essent un home influent, ric i important de Barcelona i la Mediterrània.És un llibre on de vegades et sembla que estàs llegint un conte, clar i simple, i de vegades la duresa del que s'explica, del que et fa viure en ell, et fa plorar de ràbia. És dels millors que he llegit, l'autor va estar cinc anys escrivint-lo, espero no tenir que esperar tant per poder llegir una altra obra seva.
3 comentaris:
A mi és un llibre que em va començar agradant molt i en canvi em va acabant decebent. Perquè? No t'ho sabria dir.
Ho curiós del cas és que amb la gent amb la que parlo o li encanta o li ha acabat decebent tot hi haver hagut una bona entrada.
Bé, l'única excepció és la Lita Bosch que em va comentar que no li havia agradat gens des del principi.
A mi em va decebre, tampoc sabria dir exactament perquè, potser massa previsible...
Jo vaig llegir la traducció al català, i et puc assegurar que la traductora es va lluïr, quin desastre de traducció!!!!
Ferran Genís Traveria ha dit...
És un llibre de mala història, és opinió meva i de molts bons historiadors. Un llibre que per mi no val la pena, ha posat única i exclusimavent la justa proporció d'ingredients perquè barrejats siguin un ganxo per la gent, els que "fan vendre". No em cou la ràbia que em fa que hagi venut mils d'exemplars, encara que ho pugui semblar. Penso que qui escriu pensant única i exclusimavet per venre com més llibres millor no es mereixeria ni escriure. La qualitat literaria deixa molt a desitjar. Aquesta opinió és meva i prou, no pretenc que els altres l'acceptin. Jo dic el que penso jo.
Perdona'm per comentar-te tant aquest bloc, i des d'avui. Es que ja veus que les lletres m'agraden.
Publica un comentari a l'entrada